Els documents que van originar l’anomenat cas Erial, procediment en què s’investiga el presumpte cobrament de més de 10 milions d’euros en comissions derivades de concessions de les ITV i parcs eòlics al País Valencià, i pel qual s’està jutjant a l’Audiència de València l’expresident de la Generalitat Valenciana i exministre de Treball amb el PP Eduardo Zaplana, van ser entregats a l’exgerent d’Imelsa Marcos Benavent, autodenominat «ionqui dels diners», per Imad, un ciutadà de nacionalitat siriana que els va trobar a la casa on va residir Zaplana fins al 2006. Els «papers del sirià», tal com es coneixen, s’han qualificat de «full de ruta» del cas.
Així ho ha ratificat aquest dimecres el testimoni en el judici que se segueix contra Zaplana i altres 14 persones més pel frau, quantificat en més de 20 milions d’euros. Igual que quan va prestar declaració davant la jutgessa instructora del procediment el maig del 2018, ha explicat que va llogar el 2008 un habitatge a la plaça Legió Espanyola de València -que havia pertangut fins llavors a Zaplana i la seua dona- i va ser allí fins a l’estiu del 2015.
Ha indicat que, quan s’hi va traslladar, va portar els seus mobles, però no va fer cap reforma perquè «estava per a entrar a viure». Transcorregut el temps, aproximadament un any, va trobar uns papers al costat d’una caixa forta a l’habitació principal. En concret, darrere de la porta, en una cantonada, després d’una altra porta xicoteta. Ha assenyalat que estaven doblegats, però no recorda si estaven dins d’un sobre.
Imad ha dit que va observar que els documents presentaven ratllades i al·ludien a uns parcs eòlics. «Em semblava que era una cosa important i per això es guardaven al costat de la caixa forta», ha detallat. Per aquest motiu, els va agafar i li’ls va ensenyar a Benavent, a qui coneixia «d’alguns actes». «Jo era responsable de la comunitat àrab a València i acudia a actes que feia l’Administració de la Generalitat i també a la ciutat i coincidia a vegades amb ell», ha afirmat.
«Benavent se’ls va quedar»
«Li’ls vaig ensenyar a ell per a saber la seua opinió i em va dir que podien ser falsos, li va llevar importància a l’assumpte i se’ls va quedar. I així es va quedar la cosa. No sé si eren una fotocòpia o els papers originals», ha assenyalat. «Jo en eixe moment no sabia a qui havia pertangut la casa, m’ho van comentar després», ha afegit.
Ha asseverat que transcorreguts uns anys, el 2016, Benavent li va demanar els papers originals que havia trobat al pis. «Vaig acudir a veure’l a la plaça Tetuan, i ell em va parlar de més documents. Jo li vaig dir que desconeixia del que em parlava i que el que havia trobat a l’habitatge era el que ja li havia donat en el seu moment».
Sobre el motiu pel qual no va portar els papers a la Policia o els va entregar a l’exdirector general de Policia Juan Cotino, a qui també coneixia «dels actes públics», ha dit que perquè els va ensenyar a Benavent i «es va quedar així», ha agregat.
També ha reconegut que tenia relació amb la Policia perquè, de vegades, els agents els feien «visites» per a preguntar si veien «alguna cosa estranya o si passava alguna cosa perquè hi havia hagut molts successos dramàtics». Interpel·lat per si les visites es justificaven en la radicalització de la seua comunitat, ha dit que «no». «Eren visites normals i corrents», ha afegit.
