L’exgerent del PSPV, Francisco Martínez Rico, ha manifestat que en les campanyes de 2007 hi va haver contractacions que no van ser pagades pel partit, sinó per una empresa constructora, i apunta l’exresponsable de Finances de la formació, José María Cataluña, com la persona que va fer els encàrrecs.
Així figura en la declaració com a testimoni que va efectuar el passat mes d’octubre Martínez i que està incorporada al sumari de la peça 7 del cas Assut, en el qual el Jutjat d’Instrucció número 13 de València investiga presumptes comissions a canvi d’adjudicacions d’obra pública de l’Ajuntament de València per part d’empreses adjudicatàries que haurien realitzat factures suposadament fictícies.
En la declaració a l’exgerent se li pregunta si, en relació amb les campanyes de l’any 2007, considera que es va produir alguna cosa «fora del normal». El testimoni respon que sí, i al·ludeix a algunes contractacions per part de Pepe Cataluña per a aquestes campanyes que no van ser abonades pel partit, sinó per l’empresa Gigante.
Així mateix, esmenta una altra empresa que va fer un mailing de reforç per al partit Unió Valenciana i que, posteriorment, ha tingut coneixement que es va cobrar també a través de la mercantil Gigante, al mateix temps que manifesta la seua creença que amb altres mercantils «també va poder succeir alguna cosa similar», és a dir, que Cataluña contractara serveis, en aquest cas per al PSPV, que van ser abonats per terceres empreses.
L’exgerent assenyala també a Cataluña com la persona que va contractar un vídeo i un anunci per a la campanya de la candidata socialista a l’Ajuntament de València en 2007, Carmen Alborch. En concret, sobre l’anunci, descriu que l’empresa va emetre una factura a Gigante per a assumir el cost.
Afegeix que els treballs «els va encarregar» Pepe Cataluña, que es tractava d’un anunci d’eleccions municipals, que no cabia en el pressupost de les eleccions i que pot ser que fora ell –el mateix declarant– qui li va dir a l’empresa que havia de facturar-ho a Gigante.
En la seua compareixença, Martínez explica que, en el cas de les eleccions de l’any 2007, Pepe Cataluña, malgrat que estava fora del partit –el va abandonar «formalment» en 2004, quan va ser nomenat vicepresident de Bancaixa– tenia capacitat per a contractar.
Constata, així, que Catalunya «en la pràctica» seguia ostentant les funcions de secretari d’Administració i actuava com una espècie d’assessor del coordinador de campanya. Agrega que això hauria succeït fins a octubre de l’any 2007, quan es va nomenar una gestora en el partit i Cataluña va passar a tindre «un paper més secundari». En resum, apunta l’exgerent, Pepe Cataluña tenia aquesta capacitat de contractar en període electoral i fora d’aquest.
Finalment, Martínez comenta, en un altre moment de la seua declaració, que l’any 2011, per a les eleccions autonòmiques, a ell se li va tornar a nomenar administrador de campanya, però va renunciar als dos o tres dies perquè «no se sentia còmode» amb la planificació en considerar que el pressupost plantejat inicialment era superior al sostre de despesa, encara que posteriorment es va ajustar.
