Qui fora l’alcaldessa de la localitat del Puig (Horta Nord) entre 2015 i 2023, Luisa Salvador, ha sigut condemnada a nou anys d’inhabilitació especial per a treball o càrrec públic per un delicte de prevaricació.
La sentència s’ha redactat des de l’Audiència de València degut al fet que l’alcaldessa, mitjançant decret de 25 de novembre del 2019, va resoldre mostrar la conformitat de l’alcaldia perquè una funcionària ocupara el càrrec d’interventora a l’Ajuntament en comissió de serveis per temps d’un any prorrogable.
Al mateix temps, l’alcaldessa va resoldre sol·licitar la preceptiva conformitat a la comissió de serveis de l’Ajuntament de Rafelbunyol, també a l’Horta Nord, per ser aquesta l’administració local de la qual procedia la funcionària; i la corresponent autorització a la Direcció General de l’Administració local per a efectuar el seu nomenament com a interventora.
Mentre es cursava la tramitació de l’expedient, rebuda la conformitat de l’Ajuntament de Rafelbunyol i a l’espera de l’autorització de la Direcció General de l’Administració Local, per motiu d’unes «desavinences» sorgides per les conclusions exposades per la funcionària en un informe de control en l’exercici de les seues funcions com a interventora de l’Ajuntament del Puig el 4 de desembre del 2019, es va resoldre invalidar l’anterior decret.
«Arbitrarietat»
Això últim es va fer, segons la sentència, sense el procediment legalment establert, sense motivar la resolució i sense que concorreguera cap causa objectiva que justificarà la decisió, «actuant per tant de forma arbitrària». Així, es va paralitzar el procediment administratiu i es va impedir el nomenament sol·licitat per la funcionària, que va cessar en les seues funcions el 3 de desembre del 2019.

L’Audiència considera, després d’estudiar la prova, que l’actuació de l’exalcaldessa va ser «arbitrària» i, per tant, contrària a dret, «tant en la forma com en el fons de la resolució controvertida».
Pel que fa a la desviació de poder en la forma, el tribunal comprova l’existència de dues irregularitats. «La primera es produeix per la manca de motivació de la resolució de l’alcaldessa per la qual acorda el cessament de la interventora que es trobava en comissió de serveis, i la segona deriva del fet d’haver dictat el decret sense basar-se en cap procediment administratiu», es llegeix a la sentència.
Amb tot això, l’Audiència conclou que «en cap cas» el nomenament o cessament d’un funcionari pot dependre de la voluntat discrecional del càrrec polític corresponent si no hi ha un motiu que ho justifique. «I això és el que ha succeït en el cas estudiat: la decisió del cessament efectuat per l’alcaldessa no sembla justificada, va ser efectuada per la seua libèrrima decisió, cosa que no podia fer conforme a la doctrina anteriorment mencionada».






