Els últims dies hem assistit a la confirmació d’una estratègia iniciada per Alberto Núñez Feijóo en primer terme i a la qual s’ha acabat sumant el president valencià, Carlos Mazón, i tot el PP espanyol.
Es tracta d’adreçar tota la culpa dels fets del 29 d’octubre al Govern espanyol, en concret al PSOE, el seu gran rival polític institucional del règim del 78, i que ni el Consell valencià ni el PP assumisquen cap responsabilitat després de 224 morts i tres desapareguts en la passada DANA del 29 d’octubre del 2024.
L’estratègia és macabra, però també serà interessant d’anar seguint i analitzant mica en mica i constatar com acabarà. Si el PP, que compta amb milers d’assessors i d’estrategs i amb la caverna mediàtica espanyolista, ha decidit posar-la en marxa, és perquè segon els seus càlculs eixirà bé o, com a mínim, esmortirà conseqüències encara més nefastes per al partit. Ara caldrà esperar a comprovar si aquest càlcul que ha fet el PP és encertat o és equivocat.
Però més enllà de la jugada i de l’absència total de moralitat en el seu plantejament i en la seua execució, aquesta estratègia ens farà descobrir moltes coses. Si el PP ha fet aquesta aposta és perquè creu que hi ha una societat totalment abduïda per la polarització política que aquest mateix partit, Vox i els seus peons mediàtics han generat.
Fixem-nos bé: el partit que governa en solitari les institucions que tenen la competència directa per gestionar les emergències al País Valencià, el partit de la consellera que va reconèixer que no sabia que existia el sistema d’alarma als telèfons mòbils, el partit del president que va arribar tard a la reunió d’emergències per haver allargat un dinar privat sobre el qual no ha facilitat totes les dades que l’oposició li ha sol·licitat, aquest mateix partit es pensa que intensificant la polarització els electors li perdonaran una gestió que ha generat 224 morts a causa d’una malaptesa impròpia del dirigent polític més irrellevant. Encara més: el PP es pensa que aquestes conseqüències les pot acabar pagant el PSOE, que serà percebut com l’únic responsable d’aquella gestió d’emergència sobre la qual no tenia competència directa el dia dels fets.
Tota aquesta estratègia es desenvolupa mentre el president Carlos Mazón, com tampoc el president Pedro Sánchez, no poden de cap manera visitar els pobles afectats. Però aquests pobles, tot i agrupar centenars de milers d’habitants, són una minoria dins del conjunt electoral valencià, i encara més dins del conjunt electoral estatal. A canvi de retindre el poder a la Generalitat Valenciana i de recuperar-lo a la Moncloa, el PP està disposat a sacrificar els electors de les comarques afectades i de desviar la culpa cap al seu rival polític a l’espera d’influir en l’opinió pública, que és qui decidirà el futur del partit.
És una estratègia macabra. Però ho serà encara més si acaba funcionant. I si acaba funcionant o no ho acabarem sabent tard o prompte.
