Tot ha anat com es preveia. Després que el 14 de desembre PP, Vox i el Partit Vinaròs Independent enregistraren una moció de censura per fer fora l’alcalde socialista Guillem Alsina de la localitat del Baix Maestrat, aquest dia 29 s’ha materialitzat l’operació.
María Dolores Miralles, de l’esmentat partit local, ha esdevingut alcaldessa amb els vots del PP i de Vox. Un desenllaç curiós, si es té en compte que aquesta formació té només dos regidors, els mateixos que Vox, mentre que el PP en té set. Els tres sumen majoria absoluta, fixada en onze regidors.
Miralles, que ja porta unes legislatures dins la corporació municipal –va ser regidora de Cultura entre 2007 i 2011, quan va governar amb els socialistes–, ha anunciat que renuncia al seu sou com a alcaldessa i que només cobrarà per assistir als plens. La moció va ser justificada pels seus impulsors degut a la presumpta incapacitat del PSPV i de Compromís, que governaven en minoria, per a aprovar uns nous pressupostos i haver de funcionar amb els del 2022 prorrogats.
La petjada de Vox
Tot i això, tot fa pensar que l’accés de Miralles a l’alcaldia no serà gratuït. PP i Vox van defensar, quan van enregistrar la moció de censura, la recuperació de la toponímia bilingüe de Vinaròs, que incorporaria la denominació castellana, «Vinaroz». Els ultradretans, a través d’un document del qual se’n va fer ressò El Periódico Mediterráneo, van expressar el seu desig de «defensar les senyes d’identitat i protegir la família», a més de promoure «l’ús lliure de les dues llengües oficials».
Aquesta és la tercera moció de censura que es materialitza al País Valencià des que va començar la present legislatura municipal a mitjan juny. La primera va prosperar a Vilafamés (Plana Alta) i la segona a Montserrat (Ribera Alta). En el primer cas l’esquerra va accedir al govern a través d’Ana Andrada, de Compromís. En el segon un partit local va deixar l’alcaldia en mans de PP i Vox.
