El passat cap de setmana, en la tria oficial de Diana Morant com a nova secretària general del PSPV, l’històric dirigent del partit a la ciutat, Ángel Franco, qui controla l’agrupació sense ostentar cap càrrec orgànic des de fa dècades, va ser incorporat a l’executiva com a secretari de Mobilització. La decisió va generar expectació entre la premsa local i també entre la classe política, en tant que Franco és considerat com la imatge més oposada possible a la renovació del partit, atesa la seua trajectòria. En canvi, Morant va declarar als mitjans que en valora la capacitat de lideratge.
I és cert que aquesta aptitud, atesos els precedents, no es pot discutir, però a Alacant Franco sempre ha tingut oposició interna. L’actual la lidera la portaveu municipal, Ana Barceló, també exconsellera de Sanitat i expresidenta del PSPV, i l’última manera de fer front al seu lideratge va ser presentar una llista de delegats alternativa al congrés de Benicàssim, i va convertir així Alacant en l’única ciutat en què es va gestar una disputa d’aquest tipus. La llista de Barceló, encapçalada per l’exregidora Eva Montesinos, va aconseguir el 30% dels vots i sis dels 24 delegats enviats per l’agrupació alacantina al Congrés eren d’aquesta branca.
Aquest resultat va ser satisfactori per a Barceló, en tant que Franco va aconseguir absorbir el suport de María José Adsuar, la persona més pròxima a Alejandro Soler –secretari provincial i nou president del partit– i qui fins aquesta aliança havia sigut enemiga íntima del dirigent alacantí. Per als opositors a Franco el resultat, tot i que de derrota, obria una possibilitat d’esperança.
Nou escenari
L’esperança s’ha reforçat amb la tria de José Díaz com a nou secretari d’Economia del partit. Aquest alacantí, diputat a Les Corts, és un dels quatre membres de l’executiva incorporats a l’executiva, i forma part del grup liderat per Barceló. Els altres tres són l’esmentat Ángel Franco, l’eurodiputat Domènec Ruiz Devesa –pròxim a l’anterior i que és el nou secretari d’Agenda 2030– i la també citada María José Adsuar, secretària de Tercer Sector i Cooperació.
Per als de Barceló, la tria de Díaz és un èxit després de les negociacions realitzades. I per als de Franco, en canvi, és una mala notícia, en tant que discuteixen la seua designació després que Barceló haja presentat una llista alternativa de delegats, la qual cosa és per a ells un «desafiament» al partit i a la unitat que busca Diana Morant com a nova secretària general.
«Amb el seu nomenament es reconeix que hi ha altres veus al PSPV Alacant, no només la de Franco», diu una veu pròxima a Ana Barceló. Al seu torn, consideren que aquest episodi és un punt de partida per a ampliar l’oposició al franquisme fins enderrocar-lo. La fita que hi ha a l’horitzó és el congrés local, que se celebrarà en dos anys –un any abans de les municipals del 2027– després d’altres dos congressos clau: el provincial i el comarcal.
Fins aleshores alguns no descarten que Franco i Adsuar trenquen relacions, ateses les hostilitats que el dirigent alacantí ha anat generant al seu voltant aquests anys i les tradicionals disputes internes amb persones que anteriorment havien format part de la seua òrbita. «Dubte molt que Franco cedisca la més mínima quota de poder municipal a Adsuar o a cap altre, i no es poden descartar futures batalles», indica una altra veu. En aquest sentit, els pròxims a Barceló desitgen un congrés local en què Franco «mesure de veritat la seua força, sense aliances contraproduents». Cal recordar que a les primàries per a triar la cap de llista a l’alcaldia del 2023 Adsuar es va enfrontar a Barceló, qui en aquell moment comptava amb el suport de Franco –un exemple de la referència als canvis constants d’aliances del dirigent alacantí– i Adsuar, impulsada per Soler, aleshores enfrontat a Franco, va aconseguir el 30% dels suports.
És la lectura optimista que fan alguns dels partidaris de Barceló, tot i que són coneixedors de les dificultats que presenta l’objectiu d’enderrocar Ángel Franco. I és que en dues dècades ningú no ho ha aconseguit.
