El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, el secretari autonòmic de Cultura i Esport, Albert Girona, i la directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, han presentat hui el Codi de Bones Pràctiques en la cultura valenciana. L’acte ha tingut lloc al Teatre Principal davant d’una important representació de tots els sectors implicats en la gestió pública de la cultura, entre d’altres, representants de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, Consell Valencià de Cultura, universitats, diputacions, ajuntaments, gestors culturals, creadors, empresaris i els actuals responsables dels ens culturals de la Generalitat Valenciana.
El codi ètic de bones pràctiques en la cultura valenciana naix de la necessitat de resoldre els problemes en els procediments i l’organització que arrossegaven els espais culturals dependents de la Generalitat. El document parteix d’una anàlisi exhaustiva de la situació del sector cultural. Per elaborar-lo s’han mantingut vora un centenar de reunions amb institucions i col·lectius del sector, a més d’una anàlisi dels codis més avançats d’arreu de l’estat i d’Europa. La transparència en la gestió, la participació de la societat i els professionals, l’excel·lència i la universalització de la cultura en són els eixos principals d’aquest codi que regirà a partir de hui els contenidors culturals de la Generalitat. Inscrit dins la intenció del nou Consell d’implantar per sempre criteris ètics en l’actuació pública, el codi naix també amb la vocació que puga ser assolit per la resta d’administracions, diputacions i ajuntaments, fonamentalment.
Un dels aspectes principals del manual que s’ha presentat hui és la definició d’un procés de selecció per als òrgans de direcció dels centres i institucions dependents de la Generalitat Valenciana. Així, l’elecció estaria a càrrec d’un òrgan on la presència de polítics seria minoritària i on els experts constituiran entre un terç i un 50% i la societat civil entre una cinquena part i un terç dels membres. El codi també contempla la constitució de comissions de seguiment que emetran informes semestrals sobre la gestió i la consecució dels objectius establerts pel que fa a les direccions dels espais culturals de la Generalitat Valenciana.
Les valoracions i un retorn als què, qui, com
El conseller Marzà ha declarat que “hui comença la transició cap a un nou model de gestió que no parteix del qui, sinó del què hem de fer i com ho hem de fer”, així, “els criteris d’elecció dels responsables no seran els d’amistat, simpaties polítiques o clientelismes estranys. Els criteris seran el de professionalitat i vàlua i per escollir-los comptarem amb la col·laboració del mateix sector i d’institucions de prestigi de la societat civil”. Marzà ha afegit que “aquest és només un primer pas emmarcat dins el Pla Estratègic Cultural que presentarem a principis de 2016 i que té com a objectiu recuperar la cultura com a sector estratègic des del punt de vista social i econòmic, en clau valenciana i sempre garantint l’accés del ciutadà a la cultura des de tots els territoris.”
Per la seua part, el secretari autonòmic de Cultura i Esport, Albert Girona, ha defensat que aquest document deixa la gestió en mans de professionals i ha declarat que “el codi de bones pràctiques constitueix una eina fonamental per aconseguir que la cultura siga com ha de ser, crítica i lliure, sense imposicions polítiques ni silencis a canvi de subvencions”. Girona ha afegit que “proporciona unes regles de joc compartides per a tots els implicats en la gestió pública de la cultura a l’hora de garantir un dret social, com és l’accés a la cultura”.
A més de la selecció dels òrgans de direcció, el Codi de Bones Pràctiques contempla també instruccions específiques pel que fa a la gestió dels espais culturals i al paper dels òrgans de control de les institucions i centres culturals dependents de la Generalitat que es reactivaran i s’obriran a la societat. La directora general de Cultura i Patrimoni, Carmen Amoraga, ha detallat que el document estableix, a més, les bones pràctiques referides a la gestió de recursos humans i a l’avaluació de la qualitat del servei, en la qual també participaran col·lectius i ciutadans i que seran tinguts en compte a l’hora d’avaluar la qualitat del servei que es presta als valencians i valencianes.
Amoraga ha recordat que en els últims anys “els valencians hem passat de ser l’avantguarda cultural a omplir la pàgina dels successos del diari”. En aquest sentit, ha afegit que “el canvi de rumb passa per respectar de nou els creadors, les institucions i els ciutadans. Només entre tots podrem recuperar la dignitat com a poble a través de la cultura.”
Criteris de bones pràctiques per a responsables heretats
Tanmateix, aquests nous criteris s’aplicaran a l’IVAM, el qual compta amb un director, José Miguel Cortés, nomenat mitjançant procés selectiu en l’anterior legislatura; al Palau de les Arts que també compta amb l’intendent-director artístic Davide Livermore contractat després de les darreres maniobres de l’exconsellera Maria José Català; al museu Sant Pius V que a hores d’ara té un director provisional, el Consorci Valencià de Museus els quals recentment han triat Tamarit i Companys, s’entén seguint aquest criteris i, finalment, Culturarts, el megacontenidor en el qual molts artistes han dipositat el seu vot, esperant que algun dia els seus instituts comencen a funcionar, el qual també compta amb un director Jose Luís Moreno, una herència del PP.
