L’estratègia impulsada des de la direcció de Més perquè Compromís absorbisca la màxima quota possible de l’antic electorat de Podem trobarà un nou obstacle amb Sumar. El partit fundat per la ministra Yolanda Díaz i que ha concorregut amb els valencianistes a les últimes eleccions estatals, mire de trobar el seu espai al País Valencià amb un primer intent de vertebració.
Així ho han confirmat els últims moviments d’aquesta nova formació de l’esquerra alternativa espanyola, que té en el diputat Txema Guijarro el seu màxim representant al País Valencià. Guijarro, madrileny i diputat per Alacant des del 2016, ha sigut l’únic parlamentari electe de Sumar al conjunt del territori valencià en les últimes eleccions. En els anteriors comicis va ser triat com a diputat de Podem també per la circumscripció d’Alacant, i enguany Yolanda Díaz l’ha imposat com a cap de llista per aquesta mateixa demarcació.
Una tria que ha generat controvèrsia en el conjunt de Compromís i també en altres formacions com ara part d’Esquerra Unida, i fins i tot també en una part del que queda de Podem, que considerava inadequada l’elecció de Guijarro com a cap de llista per una demarcació amb què no té cap vincle. Aquest sector disconforme i plural, de fet, va apostar per Carlos Bernabé, regidor de Cambiemos Orihuela, com a líder de la llista de Compromís-Sumar per la circumscripció d’Alacant, petició que no va ser atesa per Yolanda Díaz.
Ara, Guijarro té la missió encomanada de bastir Sumar a Alacant, un partit nou que, com a tal, es veu obligat a construir una base que garantisca la seua viabilitat. El diputat, que s’ha donat de baixa de Podem, comptarà amb efectius com ara l’alcoiana Naiara Davó, exsíndica de Podem a Les Corts, o l’exportaveu morat a l’Ajuntament d’Alacant, Xavier López. Tots ells van beneir el projecte de Sumar tot just quan la cúpula de Podem, el partit del qual formaven part, mantenia enfrontaments verbals amb Yolanda Díaz en el context de la creació de Sumar i de la marginació previsible de Podem dins d’aquest nou espai.
Per part de Compromís, molts dels seus militants titllen l’aliança electoral amb Yolanda Díaz com a puntual i estratègica per frenar la ultradreta el passat 23-J, però la impossibilitat de constituir grup propi i l’esperança dinamitada que Sumar cedira el seu espai electoral als valencianistes, que a hores d’ara representen la força hegemònica a l’esquerra del PSOE al conjunt del País Valencià, afebleix l’entesa que fins ara han mantingut ambdós espais.
D’aquesta manera, les formacions ubicades a l’esquerra del PSPV-PSOE perpetuaran la seua disseminació al País Valencià. Mentre Compromís encara un futur de refundació incert arran les tensions entre Més i Iniciativa –accentuades amb la tria d’Enric Morera com a senador territorial en perjudici de Carles Mulet, qui fins ara ha desenvolupat aquesta tasca–, Esquerra Unida s’ha adaptat a la fórmula electoral de Sumar, tal com ja ho va fer anteriorment amb Podem. Amb la configuració de Sumar com a partit, el panorama polític de l’esquerra valenciana es difumina encara més a l’espera d’una possible repetició electoral que podria retardar, encara més, l’estabilitat interna d’aquestes formacions.
