Els fets de diumenge a Paiporta tenen moltes explicacions, però hi ha una realitat evident. La població està generalment farta i indignada amb la inoperància d’uns polítics governants que, cadascú en la seua mesura, són els responsables de les fins ara 214 morts de la DANA i de l’abandonament de la gent.
La DANA és un fenomen climàtic inevitable, sí, però les seues conseqüències es poden evitar. O com a mínim minimitzar. Els qui estaven a Paiporta entre el fang el diumenge després de cinc dies arromangats, havent perdut familiars i amics, cases, cotxes, negocis i tot, no volien cap visita protocol·lària dels reis espanyols ni cap comitiva d’autoritats. Cap ni una. Menys encara si aquesta comitiva impedia l’arribada dels milers de voluntaris disposats a treballar.
Després hi ha els intents de l’extrema dreta d’intoxicar-ho tot i l’oportunitat que el règim del 78 ha trobat per mirar de defensar la monarquia. L’informatiu de La Sexta va ser molt evident, en aquest sentit: la intenció de provocar una empatia de l’audiència cap als reis espanyols no podia ser més descarada. Es parla molt de l’organització dels aldarulls per part de l’extrema dreta, però els intents de capitalitzar l’episodi per part dels mitjans més afins al PSOE són molt clars. Són els intents de defensar un règim constitucionalista i monàrquic cada dia més esgotat i més caduc.
La ràbia dels veïns de Paiporta era general amb la recepció a les autoritats amb fang. Contra uns polítics que no han exercit cap de les seues competències per a evitar aquesta tragèdia humana. Especialment per la negligència del president Mazón en les morts i desaparicions, per la inexplicable deixadesa del president Sánchez, totalment inconscient de les necessitats del poble, i contra uns caps d’Estat que, com els polítics, pretenien passejar per un poble devastat, desesperat, tocat de mort amb un acte miserable de propaganda.
Què és, si no és això, el colonialisme?
Actualment els mitjans espanyols (és a dir, tots els mitjans que hi ha al País Valencià llevat de poquíssimes excepcions, entre les quals hi ha aquest diari) estan reconduint els fets per a propiciar un debat polític totalment insubstancial que no servirà ni per a corregir errors ni per a depurar responsabilitats. El debat és qui tenia la culpa: si Mazón o Pedro Sánchez, tot exculpant el rei atorgant-li una presumpta actitud fraternal i valenta que en els vídeos gravats per la gent i emesos per les xarxes socials –que els grans mitjans, evidentment, no han mostrat– es demostra inexistent.
A Sánchez li interessa aquesta crisi en tant que la pot rendibilitzar políticament en un moment difícil per a ell a la Moncloa. I a Mazón li interessa salvar el seu càrrec assenyalant Sánchez després d’un curt període de treva mútua –i fictícia– que va durar fins ahir.
Però, qui pensa en el poble valencià?
Des de Madrid i des del règim del 78 ningú. Només ho fa el mateix poble valencià. Així es va demostrar diumenge a Paiporta, i això és el que les tergiversacions mediàtiques volen evitar que es demostre. La premsa internacional, que es va fer ressò de l’episodi de Paiporta, ho tenia clar: el poble ha esclatat contra els seus representants. Nosaltres també ho tenim clar, perquè no ens devem a ningú llevat del poble valencià, en bona part orfe d’un relat propi que el defense degut al colonialisme econòmic, mediàtic, social, cultural, lingüístic i mental en què ens han instaurat.
Per això l’episodi de Paiporta els inquieta tant i miren de desviar-ne l’atenció amb debats colaterals que només els interessen a ells. Perquè per primera vegada en molt de temps s’han vist qüestionats per un poble que el creien domesticat.
