Plataforma per la Llengua ha publicat una anàlisi de les propostes en matèria lingüística presents als programes electorals de les diferents candidatures de cara a les eleccions europees que se celebraran aquest 9 de juny. L’entitat explica que, amb aquest treball, pretén ajudar la ciutadania a votar amb consciència lingüística.
Per dur a terme aquesta tasca, l’ONG del valencià va enviar a les candidatures que ja compten amb representació parlamentària un programa amb cinc eixos d’acció per a fomentar la llengua i demanar, així, que els incorporaren als seus programes. Després d’aquest suggeriment, Plataforma per la Llengua ha analitzat si els partits interpel·lats han fet seues aquestes propostes, i l’entitat explica que les que generen més consens –és a dir, les propostes que més han incorporat els partits– són garantir el dret a comunicar-se en català amb les institucions europees i dins d’aquestes institucions i aconseguir que el català siga llengua oficial a la Unió Europea.
A banda, l’entitat també havia proposat altres tres eixos, que eren apostar per la incorporació plena del català al currículum vitae normalitzat europeu (Europass) i a les noves tecnologies, modificar la legislació que margina el català i donar suport a iniciatives ciutadanes que beneficiarien, segons Plataforma per la Llengua, el català, com ara la Minority Safepack Initiative o l’Initiative for National Regions.
Què han fet les candidatures?
Des de l’entitat expliquen que la defensa de l’oficialitat del català és una mesura que ha sigut assumida per les candidatures de Junts per Catalunya – Lliures per Europa –aquesta és l’única que ha incorporat tots els suggeriments de Plataforma per la Llengua–, Ara Repúbliques –integrada per Esquerra Republicana, EH Bildu, BNG i els balears d’ara Més–, la Coalició per una Europa Solidària –CEUS, dominada pel PNB i integrada també per Coalició Canària, Proposta per les Illes i els navarresos de Geroa–, Sumar –que inclou Compromís, Catalunya en Comú i Esquerra Unida entre altres formacions– i, per últim, també Podem.
Alhora, també segons Plataforma per la Llengua, el PSOE s’ha limitat a defensar «el reconeixement de la diversitat per a gestionar-la» i a expressar la intenció que, com s’ha aconseguit al Congrés dels Diputats, les altres llengües oficials de l’Estat es puguen parlar a la Unió Europea, tot i que aquesta candidatura no ha parlat estrictament d’oficialitat. Els socialistes que han recollit la proposta del dret de comunicar-se en català amb les institucions europees, tal com també han fet Junts, Ara Repúbliques, CEUS i Podem.
Per últim, la incorporació plena del català a l’Europass i a les noves tecnologies apareix al programa de Junts de manera específica, tot i que Ara Repúbliques, PSOE, Sumar i Podem «el mencionen de forma més genèrica». Pel que fa a la modificació de la legislació que margina el català, aquesta proposta només ha sigut incorporada per Junts i Ara Repúbliques, i també de manera més genèrica al programa de CEUS.
