Va ser Alberto Núñez Feijóo qui va fer la primera crida procedent d’un càrrec polític amb notabilitat. El líder del PP exigia al president espanyol, Pedro Sánchez, adversari polític seu, que declarara l’anomenada «emergència nacional» perquè la gestió de la DANA, que ja ha causat 211 morts al País Valencià, fora assumida pel seu propi executiu. En detriment, és clar, de la Generalitat Valenciana, governada curiosament pel mateix partit que lidera Feijóo.
No van ser pocs els qui van interpretar aquesta exigència com un menyspreu al president valencià, Carlos Mazón, qüestionat per la gestió de la DANA degut al retard en els avisos, a la gestió de l’emergència o a la desaparició del secretari d’Emergències i Seguretat durant les primeres hores de la crisi. Diumenge, a Paiporta (Horta Sud), es va evidenciar l’enuig contra la seua gestió i també contra el Govern espanyol.
Aquesta crida al centralisme també l’ha fet Podem a través del seu coportaveu, el diputat Javier Sánchez Serna, qui ha exigit al Govern espanyol que aparte el president Mazón de les seues competències argumentant que fins i tot Feijóo ha demanat. L’exigència procedeix, en aquest cas, d’un partit teòricament federalista. «Sembla que l’únic que no ho vol és Pedro Sánchez», deia en roda de premsa, considerant que Mazón és «un incompetent» que «no pot gestionar res» i que el seu comportament és «negligent, si no homicida».
El PSOE ho rebutja
Però els socialistes han defensat que continue sent la Generalitat Valenciana qui gestione aquesta operació d’emergència. Ho ha dit el secretari general del PSOE i president del Govern espanyol, Pedro Sánchez, argumentant «qüestions d’eficàcia, de respecte a les institucions i per responsabilitat». «Entrar en una situació de substitució seria restar eficàcia a l’acció i a la resposta dels poders públics», ha dit Sánchez, que en el cas de la pandèmia sí que va centralitzar la gestió de la crisi.
De moment, només Sánchez s’ha desmarcat verbalment de la possibilitat de centralitzar la gestió d’aquesta crisi.
