El candidat del Partit Popular a la presidència de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, ha presentat un seguit de mesures en aquesta precampanya. Bona part d’aquestes han generat expectació. Algunes perquè són de difícil compliment, com ara la rebaixa generalitzada d’impostos; i d’altres perquè susciten polèmica, com ara la supressió de la Conselleria de Vivenda.
Una de les banderes que més ha enarborat Mazón aquests mesos ha sigut la de la rebaixa fiscal modificant l’escala de l’IRPF, especialment a les rendes mitjanes i a les baixes. Per a donar força a aquesta proposta Mazón ha protagonitzat mítings amb Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid, coneguda precisament pels seus discursos i per les seues mesures en aquest sentit. Fins i tot, la insistència de Mazón en aquest sentit va fer moure fitxa al president valencià, Ximo Puig, que va anunciar a Les Corts, i de manera inesperada, una rebaixa impositiva a finals de setembre, descol·locant fins i tot el president espanyol, Pedro Sánchez, que no contemplava mesures d’aquest tipus.
Els dubtes de l’abaixada d’impostos procedeixen, sobretot, de dues qüestions. Una, de l’explicació que fa el PP per a justificar la mesura, basada en un argument previsible: a menys càrrega fiscal, més despesa del contribuent en altres àmbits, fet que estimularia l’economia. L’altra, del fet que davant l’infrafinançament que pateix el País Valencià, es fa difícil pensar que una rebaixa impositiva siga la decisió més raonable.
D’altra banda, el candidat del PP també vol forçar el retorn dels científics i dels sanitaris que han trobat treball fora del País Valencià, sense haver-ne concretat la manera, tal com tampoc no ha fet amb l’anunciada «renovació generacional del camp valencià» i amb la política de zero impostos que hi vol aplicar; ha anunciat la gratuïtat universal per a totes les famílies amb xiquets de zero a tres anys, una mesura que el PP no acostuma a plantejar; i ha garantit que les famílies podran escollir centre educatiu.
Alhora, tot i la rebaixa impositiva, Mazón assegura que el 30% del pressupost valencià anirà a parar a la Sanitat, encara que és previsible que molts centres convertits en públics durant aquestes legislatures tornen a estar en mans privades. I el també president de la Diputació d’Alacant ha anunciat, no sense polèmica, l’eliminació de la Conselleria de Vivenda, que seria reconvertida en una direcció general. Aquesta mesura es proposa tot just quan l’esquerra, tant a nivell valencià com estatal, ha posat la vivenda en el centre de la campanya davant les dificultats d’emancipació de molts joves, davant l’encariment de l’habitatge i dels interessos hipotecaris a causa de la inflació i de la turistificació de molts barris, que han fet encarir encara més el preu de les cases. Segons Mazón, la gratuïtat esmentada de les escoles per a xiquets d’entre zero i tres anys seria el resultat de l’estalvi que suposaria acabar amb la Conselleria de Vivenda i amb la de Transparència, contra la qual també s’ha expressat. Curiosament, Mazón s’ha manifestat contra l’existència dels dos departaments dirigits per consellers d’Unides Podem.
La gratuïtat de les escoles bressol també ha estat situada per Mazón com una de les mesures que contribuirien a convertir la maternitat en un fet assequible i accessible per a les dones. Així ho va explicar en un míting a Godella (Horta Nord) diumenge, dia de la mare, quan també va dir que les mares que treballen com a autònomes que es reincorporen a la faena després de la baixa, si governa el PP, pagaran quota zero.
Mazón dissenya, d’aquesta manera, una campanya amb un seguit d’eixos amb què espera poder ser el candidat més votat i sumar majoria suficient per a ser president de la Generalitat, per a la qual cosa haurà de comptar, en cas que donen els números, amb el suport de Vox.
