Els requeriments que està fent el Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 3 de Catarroja (Horta Sud) perquè l’administració aporte informació sobre qui estava al comandament de la situació el passat 29 d’octubre, dia en què es va desenvolupar la DANA que ha deixat 227 morts al País Valencià, estan tornant a posar el president Mazón contra les cordes.
Ja és habitual, molt habitual, comprovar que com pitjor ho passa el president valencià és quan s’ha d’enfrontar a la veritat. Si l’oposició li demana el registre de trucades telefòniques d’aquell fatídic dia, no el facilita. Si se li requereix la factura del presumpte dinar al restaurant El Ventorro, afirma que no hi va assistir com a president de la Generalitat, sinó com a president del PPCV, com si això l’eximira de retre comptes de cara a la ciutadania. Si se li demana que facilite l’agenda que va seguir aquell dia, facilita les hores durant les quals va treballar el seu xofer sense cap altra informació.
La realitat només és una, i encara no la sabem. Sí que sabem que el president Mazón no vol que se sàpiga, perquè ho evidencia cada vegada que li la demanen. Ara, amb els requeriments de la jutgessa, el president valencià ha evitat tant com ha pogut traslladar dades i finalment ha assenyalat la consellera de Justícia, Salomé Pradas, destituïda després d’aquells fets, com a responsable, però no s’ha matisat per què va prendre aquella decisió tan tard ni per què no es va fer càrrec de la situació davant l’absència injustificada del president.
Tampoc no s’ha volgut deixar clar, per part de l’entorn del president Mazón, què va fer en el moment en què va arribar al Cecopi, amb qui va parlar ni quines ordres va donar. En aquest diari ja vam explicar pocs dies després de la tragèdia el desgavell del president valencià al Cecopi, i ara altres mitjans han aprofundit en el seu paper nefast aquell dia.
Ha calgut que una jutgessa intervinga perquè, ni que siga per les omissions i les evasives del president Mazón, ens acostem un poc més a la veritat. Encara en queda molt per saber, però aquest és el camí que cal seguir.
