Amb el títol de «L’Alacant que volem: política municipal amb els partits progressistes de la ciutat d’Alacant», Acció Cultural convocava, a la Seu Universitària de la ciutat, els partits progressistes per a debatre sobre aquestes qüestions de cara a les eleccions municipals del 28 de maig. PSPV, Podem, Compromís, Esquerra Unida i Esquerra Republicana hi eren presents amb diferents representants, i eren interpel·lats per diversos temes d’actualitat política i a tractar en campanya electoral.
Turisme
El primer era el turisme i les seues conseqüències, amb veïns que es queixen del soroll generat en els barris que atrauen més visitants i amb un altre soroll, el polític, que condiciona i molt la campanya electoral, sobretot a les eleccions valencianes, amb una dreta que ha fet bandera de defensar el model actual i de no admetre matisos.
El primer a intervindre era Xavier López, candidat de Podem, qui recordava que el turisme representa el 18% del PIB a Alacant, amb tot el que això comporta –dependència de l’exterior, model productiu, tipus de treball generat, sostenibilitat veïnal, etc. Davant aquesta situació, López demanava no defugir de temes relacionats amb el turisme si es qüestiona el model, i plantejava revisar el Pla General d’Ordenació Urbana, establir un pla de barris davant el model actual «de parc temàtic» i aplicar ordenances que «limiten el soroll i l’ocupació de la via pública per part d’empreses privades».
Mikel Forcada, d’Esquerra Republicana, que estava d’acord amb el candidat de Podem, demanava intervenció de l’Ajuntament per regular llicències d’obertura «de manera molt més selectiva i restringida, intervenint també en el model laboral dels treballadors». Considera que el model turístic actual «és tòxic» pel model laboral generat i per la tensió dels preus de l’habitatge als barris. «Cal fer un turisme que faça contacte amb la ciutat real», deia.
Per part de Compromís, Sònia Tirado, exregidora a l’Ajuntament i actual Directora General d’Innovació de la Generalitat, reconeixia que «és molt complicat concebre Alacant sense el turisme», tot i que «s’ha de desenvolupar des d’una altra perspectiva». Es referia als models de «convivència sostenible» presents en altres ciutats europees, a la necessitat de tindre en compte el canvi climàtic i a l’intent de fugir del «turisme depredador». Recordava, també, que les ciutats valencianes «cap a un model d’intel·ligència turística, i l’Ajuntament d’Alacant no ho està fent».
La regidora socialista Trini Amorós, era la primera a presentar discrepàncies puntuals. «Tinc una mica de consciència del que és Alacant i la seua identitat. És una ciutat acollidora que ha rebut famílies i que les ha permès fer el seu projecte de vida. Aquest és el seu gran valor. I gràcies a aquestes persones la ciutat d’Alacant és com és». Amorós feia aquesta introducció per a dir que el turisme que ha de desenvolupar Alacant «és el turisme acollidor», el que posa en valor «el patrimoni local». «El problema», deia, és que «a Alacant no s’han fet polítiques turístiques per marcar pautes, i el model és el que han fet, com han pogut, els empresaris». La regidora criticava els grans esdeveniments turístics i apostava per «diversificar el model», posant en valor cultura, gastronomia, urbanisme i altres elements autòctons.
Tancava aquesta ronda Manolo Copé, candidat d’Esquerra Unida –la candidatura conjunta amb Podem encara no s’ha tancat a nivell municipal–, que era el primer a parlar de la memòria històrica com a element a aprofitar per a potenciar la projecció turística. Es referia a la cultura, a la sostenibilitat i, sobretot, insistia amb la «responsabilitat» del model turístic amb els treballadors i «amb la gent dels barris», alhora que defensava la taxa turística «per garantir equilibris i justícia fiscal».
Habitatge
La següent qüestió a debatre era la de l’habitatge, un dels temes que més perjudica la ciutadania d’Alacant. Mikel Forcada criticava l’escàs pressupost del Patronat de Vivenda, fet que «evidenciava» l’escassa preocupació de l’Ajuntament per aquest fenomen, i es referia als pisos turístics, a la manca d’inspecció i als desnonaments provocats per les denúncies dels fons voltor.
Per part de Compromís, Sònia Tirado recordava que «Barcala no ha fet ni una vivenda pública des que governa en aquesta ciutat». Lamentava també el fet que «no hi haja cap vivenda pública que haja eixit al mercat a preus justos». Demanava «coordinar accions» entre l’Ajuntament i la Generalitat en matèria de vivenda pública, i que s’estudien també mecanismes, per part de l’Ajuntament, per reforçar ajudes de la Generalitat amb la finalitat que «tindre una vivenda no signifique no arribar a final de mes».
Amorós, del PSPV, deia en aquest punt estar més d’acord amb els arguments plantejats en matèria d’habitatge, tot i que reconeixia la necessitat d’una regulació d’àmbit estatal, una mesura que contempla de manera imminent. També comentava, més enllà de les ajudes, les mesures d’emancipació per a «donar solucions a persones joves i a grans que hagen d’evitar una situació de soledat no desitjada».
Des d’Esquerra Unida, Copé, lamentava que «el sistema capitalista ha fet que el que ha de ser un dret ara siga un bé de mercat», i deia que era «necessari tindre aquesta realitat en el cap, perquè en cas contrari no treballarem per canviar-la». «És una vergonya el que fa aquest Ajuntament amb la gent que no té llar», criticava, i citava barris en situació empobrida. «Açò no pot estar normalitzat en una societat democràtica, i per això hem de fer oferta pública perquè tindre una casa no siga un privilegi». Amb aquesta intenció, demanava fer una fiscalitat progressiva i igualitària.
Tot seguit, Xavier López, de Podem, criticava les paraules de Trini Amorós, i assegurava que el model actual era el resultat d’unes polítiques determinades, i en matèria de vivenda criticava l’ordenança de convivència cívica, «que multa la gent que no té casa», quan «el que cal és assenyalar els grans fons d’inversió». També assenyalava que la llista d’espera en aquest sentit s’allarga des del 2016, criticava la falta d’habitatge públic i els «boicots a les ajudes en emergència habitacional» –en el sentit que el govern local ha prescindit de les aportacions de la Generalitat–, i demanava no deslligar la vivenda de les polítiques socials.
Transport i sostenibilitat
El següent ítem a tractar era el del transport. Sònia Tirado, de Compromís, diu tindre «el somni» que Alacant siga una ciutat amb el model de mobilitat de València, que els últims anys ha arraconat el cotxe, sobretot al centre de la ciutat, a favor dels vianants i del transport públic. «Açò necessita de vàries mesures», deia, i apuntava la idea «d’una xarxa de transports que interconnecte tots els barris». «El centralisme del centre d’Alacant em recorda al de Madrid: per anar d’un barri a l’altre has de passar pel centre», argumentava, sense oblidar de la connexió amb l’aeroport a través de transport sostenible, una assignatura pendent des de fa molts anys.
Trini Amorós, del PSPV, demanava aplicar un urbanisme «amb perspectiva de gènere», amb «itineraris segurs per als vianants amb il·luminació» i amb una «renaturalització del paisatge urbà». Alhora, recordava que acabar la via parc «és fonamental» per aconseguir aquests objectius.
Per part d’Esquerra Unida, Manolo Copé lamentava el «dèficit de participació» que existeix a Alacant, i assegurava que la gratuïtat del transport públic «és necessària». Alhora, considera que la xarxa de tramvies «s’ha de potenciar molt més», especialment per la part sud de la ciutat, amb els pobles de la contornada –sobretot Sant Joan i Mutxamel– i amb l’Hospital General.
Xavier López admetia que les forces d’esquerra «coincideixen» en aquesta qüestió. Ressaltava que el cinquè aeroport de l’Estat, el d’Elx-Alacant, «no disposa de connexió ferroviària»; ironitzava amb el fet que calga més temps per arribar d’Alacant a Dénia amb transport públic que a Madrid en AVE i recordava que els veïns de la Verge del Remei, derivats a l’Hospital de Sant Joan, han perdut la línia directa en transport públic cap a aquest centre i l’Ajuntament els ha proposat «fer transbord al centre». El model d’Alacant «no resol necessitats», concloïa.
Per últim, Mikel Forcada, d’Esquerra Republicana, demanava, com Copé, sotmetre el model de transport a una auditoria per a consultar a la ciutadania, a més de potenciar «un transport comarcal». I recordava que per fomentar el transport públic, l’única manera és «restringir l’ús de cotxe», a més de millorar el servei públic.
Pel que fa a la sostenibilitat de la ciutat, Trini Amorós parlava d’un pla d’arborat, Manolo Copé recordava que Alacant és la segona ciutat més bruta de l’Estat i proposava una política de «consum racional» d’energia als edificis públics, Xavier López es referia als abocaments de la depuradora que fan malbé la platja de Sant Gabriel i els que perjudiquen les pedanies, Mikel Forcada posava en valor la necessitat de dotar d’arbres els carrers, de plaques solars els edificis privats, d’agricultura comunitària els espais buits, de promoure el senderisme en el terme municipal i de limitar l’accés a l’illa de Tabarca; i per últim, Sónia Tirado, de Compromís, anava més enllà i deia que el medi ambient és, amb l’educació, la sanitat i la dependència, «la quarta pota de l’estat del benestar». Es referia també a «la ciutat dels 15 minuts» i proposava un anell verd, l’economia circular en matèria de residus i implantar el sistema de recollida porta a porta.
Llengua
Per últim, Acció Cultural instava els convidats a parlar de la situació lingüística a la ciutat. Marinela Garcia, vicepresidenta de l’entitat, que moderava l’acte, recordava que el valencià era la llengua d’Alacant a inicis del segle XX, però la llengua autòctona ha caminat «cap a la minorització». Per això, preguntava per les propostes per augmentar-ne l’ús.
Manolo Copé, d’Esquerra Unida, demanava «fer efectiva» la Llei d’Ús i Ensenyament en Valencià, de la qual l’administració local «mai no s’ha fet responsable», i clamava per unes polítiques públiques «d’ús i promoció del valencià entre alacantins i alacantines i entre el personal de l’Ajuntament», així com per desenvolupar un treball d’incentivar el valencià en tots els àmbits.
Des de Podem, Xavier López diferenciava entre la legislació vigent i els incompliments. «Hem de ser autocrítics: no hem complert expectatives», lamentava, i deia que el principal problema de la ciutat d’Alacant és que «ni tan sols la Generalitat no fa els deures». Es referia, per exemple, a la retolació exclusivament en castellà en algunes línies de TRAM. «Això no s’ha canviat després de huit anys de Botànic», deia, i criticava el fet que els consellers i el president de la Generalitat acostumen a parlar en castellà quan visiten Alacant.
Per part d’Esquerra Republicana, Mikel Forcada lamentava els «incompliments de l’Ajuntament» i «l’espoli lingüístic» dels valencianoparlants, «que no tenen els mateixos drets», i convidava a «sensibilitzar la població sobre la riquesa de la diversitat lingüística».
Sònia Tirado, de Compromís, comentava que cal «llevar-nos els complexes» i «exercir els drets» per part dels valencianoparlants, i recordava que quan al 2015 va esdevenir regidora va arribar a l’Ajuntament «parlant en valencià i molta gent, que fins aleshores sempre havia parlat en castellà, se’ns adreçava en valencià». Coincidia amb Xavier López amb «l’actitud preocupant del PP», que va votar a favor de traure Alacant de la zona de predomini lingüístic valencià, i clamava també per la importància dels recursos en aquesta matèria i per potenciar la cultura –concerts, activitats, fires de llibres– en valencià. Reconeixent que la LUEV «no és una llei perfecta», Tirado demanava que l’Ajuntament s’erigisca com a referent normatiu.
Per últim, la socialista Trini Amorós, coincidint amb els companys de taula, a més de desplegar la llei, demanava «no parlar del valencià, sinó en valencià».
La trobada cloïa amb alguns comentaris del públic, que plantejaven qüestions que no s’havien tractat per manca de temps, com ara la industrialització o la situació dels migrants. Un dels qui intervenien des de l’altra costat de la sala demanava «no repetir» la situació del tripartit d’esquerres format el 2015, que no va poder esgotar la legislatura després de les múltiples disputes internes que van desembocar en l’alcaldia en mans de Barcala el 2015. Tampoc passava inadvertit el comentari fet per Xavier López, de Podem, que pronosticava la confirmació de la confluència amb Esquerra Unida en dates pròximes perquè les dues formacions puguen concórrer conjuntament a les eleccions municipals, tot recordant la negativa de Compromís a sumar-s’hi.
Segons les enquestes, la dreta podrà guanyar amb comoditat les eleccions del 28 de maig a Alacant, però l’esquerra continua conjurada per desfer aquest pronòstic.
