Sobre el pas endavant de Compromís a l’hora de pressionar per fer una moció de censura i de cedir els seus quinze diputats a aquesta causa, cal reconèixer la valentia de la iniciativa, ja que posa el País Valencià i la defensa de les classes populars valencianes en l’agenda política. Sobre aquesta qüestió també hi ha dues constatacions fonamentals.
La primera és que la moció de censura és una acció imperativa per part dels partits de l’oposició. I ho és perquè, tot i que no prospere, és el recurs que es pot utilitzar a nivell parlamentari per a visibilitzar l’enuig amb el president valencià, per a continuar denunciant a Les Corts la situació de greu negligència en la DANA per part del Consell, per a adreçar arguments contra la tasca d’aquest executiu i per a contrarestar, per tots els mitjans possibles, l’intent que Mazón i el PP estan fent per a blanquejar les seues negligències amb una remodelació del Consell que no és res més que una operació de maquillatge.
La segona constatació, no menys important que la primera, és que aquesta moció no prosperarà, perquè PSPV i Compromís no sumen majoria absoluta i Vox mai no cedirà els seus escons per a tal propòsit. Per molt que l’escenari polític posterior a la DANA siga el que és i per molt que el president Mazón haja demostrat de manera ben clara la seua incompetència.
Perquè aquesta operació siga fallida caldrà que l’oposició actue. També serà bo que actue per evidenciar, una vegada més, que Vox no té res a oferir al seu electorat més que odi, toxicitat i desinformació i una obediència cega a Madrid. Davant un moment com l’actual l’extrema dreta espanyola no ha proposat res més que els arguments de sempre, i obligar-los a posicionar-se en una moció de censura derivada d’un fet tan greu com la gestió de la DANA demostrarà novament que la ultradreta no és la solució política a res.
Si Compromís ha tingut l’encert de moure fitxa, cal dir que l’actitud del PSPV és incomprensible. Després d’un seguit de moviments inexplicables –primer van anunciar l’aprovació dels pressupostos del PP a Les Corts, després van demanar la destitució de Mazón per part del PP –que no la dimissió– ara Diana Morant, pràcticament desapareguda aquests dies, insisteix en la seua postura de fer una oposició constructiva a Mazón quan el recompte frega els 220 morts.
Tot, quan alcaldes del seu partit han denunciat obertament la negligència del president valencià i quan la societat, en massa, s’ha manifestat al carrer demanant la seua dimissió.
En què pensa el PSPV?
L’actitud de Compromís no és només valenta: és l’única raonable en aquesta situació i d’estar al costat del poble valencià defensant els interessos transversals del país. Però sense el conjunt de les forces de progrés no serà possible que el president Mazón faça allò que ha de fer, que és anar-se’n i no tornar mai més.
