L’Acadèmia Valenciana de la Llengua ha expressat una «gran preocupació» davant la proposició de llei de llibertat educativa que estan impulsant els partits del Consell, PP i Vox, degut a la «situació d’inferioritat en la qual quedaria el valencià en el cas que s’aprovara» l’esmentada llei.
La institució normativa del valencià «discrepa» d’aquesta llei i sol·licita «un esforç als responsables polítics i a tots els actors de l’àmbit educatiu per a propiciar un procés reflexió i de diàleg, com també demanen altres institucions, que ajude a fer possible la plena normalització del valencià a l’escola». Amb aquest objectiu, l’AVL ofereix la seua col·laboració «en benefici del valencià, el nostre senyal d’identitat més important i un dels ciments del nostre autogovern».
Aquesta és la conclusió d’un document d’observacions aprovat per la institució sobre la proposició de llei de llibertat educativa i que ha sigut enviada a la Conselleria d’Educació, segons ha explicat la presidenta de l’AVL, Verònica Cantó, en una entrevista a Europa Press.
Per a la màxima responsable de la institució, «les lleis educatives, com altres que afecten el benestar social, haurien de ser consensuades». «Crec que cal escoltar molt més i atendre la diversitat i la pluralitat, que és el que fa l’AVL, per exemple, al seu diccionari», defensa Cantó. «Quan algú té una responsabilitat institucional, allò més important és escoltar. Ens agradaria que la llei fora més consensuada, que intervingueren tots els actors que participen al sistema educatiu i que tenen moltes coses a dir, que es moguera per criteris pedagògics i que es mirara pel bé de les dues llengües oficials», ha dit.
L’AVL ofereix un decàleg de consideracions sobre el projecte legislatiu. En primer lloc, apunta que «s’omet tota referència a l’especial respecte i protecció que mereix el valencià» i, d’aquesta manera, «ignora el mandat» que figura a la Constitució i a l’Estatut. Així, l’AVL recorda que els esments a la recuperació del valencià «han figurat sempre als diferents textos normatius que han tractat el règim de les llengües a l’educació durant els anteriors governs valencians de qualsevol signe polític» i que, en canvi, en l’actual proposició de llei el concepte de «normalització lingüística» està absent, mentre que l’exempció de cursar l’assignatura de valencià apareix mencionada fins en 17 ocasions. Per això, des de l’AVL creuen que «el text legal està més preocupat per facilitar l’exempció que per promoure la normalització lingüística», i alerten que «tractar de manera idèntica a qui és diferent és tan discriminatori com tractar de manera diferent a qui es troba en una posició idèntica».
En aquest sentit, l’AVL assegura que la proposició de llei «no és que es limite a equiparar les dues llengües, sinó que va en la direcció contrària a la normalització de la llengua pròpia de la Comunitat Valenciana: en comptes de promoure el valencià, afavoreix el castellà», cosa «especialment significativa en el cas de les comarques castellanoparlants, en les quals els alumnes es veuen impedits a accedir a un coneixement suficient del valencià».
Més crítiques
D’altra banda, la proposició de llei, a diferència dels decrets i les lleis anteriors, inclou a l’article 19 una menció específica a la necessitat de respectar la normativa lingüística valenciana, però evita la paraula «oficial» i la menció a la mateixa AVL com a institució normativa del valencià. I alhora, l’AVL considera que el mateix títol de la llei resulta «equívoc», en tant que parla de regulació de la llibertat educativa quan, en canvi, l’objectiu de la norma és regular la llibertat d’elecció de la llengua. «Una cosa és el dret a la llibertat educativa i una altra molt distinta la llibertat d’elecció de llengua a l’educació», indiquen des de l’entitat normativa recordant que la llibertat d’educació està reconeguda a la Constitució en un article que «no cita el dret d’elecció de llengua d’ensenyament per part dels pares».
A més, recorden que la llibertat d’elecció de llengua no està garantida amb la nova llei, ja que si en una escola amb una sola unitat en la qual el 49,9% dels pares trien el valencià a l’hora de matricular els fills en educació infantil, «els alumnes nomes rebran el 25% del valencià, inclosa l’assignatura de valencià», fet que deixa els pares «en situació d’indefensió».
