La secció tercera de l’Audiència Provincial de València dona via lliure per a seguir investigant el conegut com a cas Assut, relacionat amb presumptes comissions a canvi d’adjudicacions d’obra pública de l’Ajuntament de la capital valenciana per part d’empreses adjudicatàries que haurien realitzat factures suposadament fictícies. El tribunal veu correcte l’inici de les actuacions, el secret del procediment i les successives pròrrogues.
Així es desprèn d’una resolució en la qual el tribunal desestima el recurs d’apel·lació interposat pel cunyat de l’exalcaldessa Rita Barberá (PP) i advocat, José María Corbín, en el qual demanava la nul·litat del procediment.
En concret, Corbín reclamava la nul·litat de l’acte d’abril de 2017 dictat pel Jutjat d’Instrucció número 13 de València pel qual es va obrir la causa després de la denúncia formulada per Fiscalia. En eixa resolució s’acordava, a més, el secret total de les actuacions, un acord que es va prorrogar en successives actuacions.
Així mateix, demanava que s’anul·lara el contingut de les converses obtingudes arran de diferents correus electrònics en considerar vulnerats el dret a tutela judicial efectiva a un procés amb totes les garanties, al dret a la intimitat i el dret al secret de les comunicacions.
Després d’estudiar les al·legacions, el tribunal indica que els dubtes que suscita Corbín sobre l’oportunitat i possibilitat d’inici de les actuacions per l’administració tributària després de la informació revelada amb una denúncia anònima resulten «descartables» perquè en la mateixa s’indicaven autors, immobles adquirits i situació prèvia de la família Corbín en 1991, en què no disposava de patrimoni i vivia de lloguer, segons indica l’afectat.
També es precisava en la denúncia el nom dels diferents beneficiats i concretava que algun dels fills del recurrent eren titulars de vivendes malgrat que no els era coneguda cap activitat laboral.
Per tant, l’Audiència assenyala que la denuncia va facilitar dades «clares» susceptibles de comprovació, dades que «atorgaven rigor» a la informació traslladada i que donaven compte d’un creixement patrimonial «poc comú» que fluïa amb l’activitat de negoci generada a la vora d’un gestor públic, assevera.
A més, adverteix que a la denúncia davant les autoritats tributàries, seguia la tasca d’investigació de la Inspecció, que donava compte de l’existència d’una societat denominada Corbín Abogados S.L. vinculada a Corbín amb uns rendiments «desproporcionats» en relació al nombre de treballadors, «amb una acumulació de reserves que crida l’atenció a l’AEAT, com també una discrepància important entre els saldos en comptes i els actius líquids de l’empresa».
La investigació d’Inspecció seguia amb la comprovació dels clients més importants i destacava que la majoria apareixien vinculats amb trames de frau o amb contractes o actuacions de l’Ajuntament de València.
Així, al seu entendre, resulten «mera valoració de part» les consideracions que Corbín fa sobre diferents aspectes mostrats en el seu informe per la Inspecció de l’AEAT. «I es diu que són mera valoració perquè allò rellevant no és tant l’encert en les consideracions de la Inspecció o el seguiment d’un determinat criteri en les actuacions dutes a terme després de la denúncia, sinó la posada de manifest de dades reveladores d’un increment patrimonial poc comú de l’empresa Corbín Abogados S.L.».
«I eixe increment s’ajusta o guarda coherència amb circumstàncies que donen motiu a una lectura delictiva en l’etiologia de l’esdevindre econòmic de l’empresa», afegeix.
D’aquesta manera i en seu encara tributària, «apareix un despatx d’advocats utilitzat com a instrument previsible per a canalitzar i donar cobertura a ingressos que pel seu origen, quantitat i reiteració de circumstàncies –clients principals del despatx, clients que són contractants amb l’ens local regit pel familiar, acumulació inusual de tresoreria i desproporció del volum d’ingressos respecte del nombre de treballadors– obliguen a posar els fets en coneixement de les autoritats judicials en funció de l’experiència acumulada en l’activitat inspectora de l’AEAT», diuen des de la investigació.
En relació a l’absència d’indicis de delictes contra la Hisenda pública, suborn, tràfic d’influències i malversació de cabals públics, la Sala no comparteix el caràcter prospectiu que sosté el recurrent perquè considera comú que els possibles il·lícits que se citen en l’acte d’abril de 2017 es manifesten en la creació d’un patrimoni poc habitual i en el qual concorren les notes de proximitat amb l’òrgan de decisió d’adjudicacions públiques i amb les relacions comercials o de prestació de serveis a empreses vinculades, al seu torn, amb l’administració local dirigida pel familiar de l’investigat.
Segons el seu parer, «no s’està per tant en sospites, sinó en dades de tresoreria molt notables, amb gran liquiditat que criden l’atenció a l’AEAT i on conflueixen les notes apuntades del vincle de parentiu, de la doble condició d’empreses com a clients principals de Corbín Abogados S.L. i com a prestadors de serveis a l’ens local afectat».
D’altra banda, el tribunal entén que en aquest moment existeix proporcionalitat, per la importància dels fets i la limitació de camp d’intromissió, i adequació de les diligències a la finalitat de corroboració d’indicis d’il·lícit a través de la comprovació del contingut de converses de Corbín Abogados S.L. amb diferents entitats vinculades directament o indirecta amb la prestació de serveis o amb la contractació amb l’Ajuntament de València.
Com a conseqüència, el tribunal veu correcta la formació i inici d’investigació amb la denúncia del Ministeri fiscal a la vista de la documentació que acompanyava. I veu correcte, almenys de moment, el secret de les actuacions i les pròrrogues, així com l’autorització d’accés als dipòsits que contenien converses vinculades amb dominis i correu electrònic de l’empresa Corbín Abogados S.L.
