L’advocat de l’expresident de la Generalitat i exministre amb el PP, Eduardo Zaplana, ha sol·licitat que en cas Erial siga jutjat a l’Audiència espanyola, l’òrgan segons ell «competent» per a tramitar aquest procediment, en tant que al País Valencià «no ha aparegut ni un euro del presumpte blanqueig de capitals», ha dit.
Aquesta ha sigut la primera qüestió prèvia plantejada pel lletrat de Zaplana al judici que ha començat aquest dijous a l’Audiència de València contra l’expresident i altres 14 persones més pel cas Erial, en el qual s’investiga el presumpte cobrament de més de 10 milions d’euros en comissions derivades de concessions d’ITV i parcs eòlics al País Valencià.
Durant la seua intervenció, l’advocat de Zaplana, contra qui Fiscalia demana 19 anys de presó, ha demanat que la causa siga enviada a l’Audiència espanyola per qüestió de competència, ja que entén que els presumptes fets delictius es van cometre bàsicament a l’estranger.
Si no s’enviara la causa a Madrid es podria incórrer en la nul·litat del judici, ha dit, i ha posat com a exemple una resolució d’una de les peces del conegut com a cas Emarsa, que va ser enviada a Madrid per haver-se comès el delicte a Andorra. El lletrat s’ha recolzat en més jurisprudència de casos com ara Petronor, i ha recordat que l’Audiència espanyola s’ocupa de presumptes casos de corrupció com ara Gürtel, Púnica o el cas Koldo.
El lletrat detalla els delictes que el fiscal atribueix al seu representat: suborn, blanqueig de capitals, pertinença a grup criminal i falsedat, i intenta situar en quin lloc s’haurien comès aquests actes. Pel que fa al suborn, considera que s’hauria produït a l’estranger, ja que Fiscalia assegura al seu escrit que una vegada les societats investigades obtenien els seus beneficis, aquests eren transferits a Luxemburg. «El delicte de suborn s’ha consumat a Luxemburgo i ho diu el fiscal recolzat en multitud d’atestats de la Guàrdia Civil», ha afirmat.
En relació amb el delicte de blanqueig, l’advocat indica que «a València no ha aparegut ni un euro del presumpte blanqueig, i d’haver-se comès es comet a Luxemburg, fora del territori nacional, i la competència per a investigar-lo i judicialitzar-lo seria l’Audiència Nacional», insistia.
A més, sobre els delictes de grup criminal i prevaricació, el defensor indica que «a València només tindríem la prevaricació, suposant que sabérem quina és, atès que no sabem encara quina va ser la resolució injusta que va dictar Zaplana», ha insistit.
Oposició del fiscal i negativa
Davant aquesta petició, el fiscal s’ha oposat i ha defensat que la causa ha de seguir a València, perquè «cal prioritzar la territorialitat en què s’ha produït el delicte». «Els fets es van cometre ací, els relacionats amb el suborn. Es paga perquè s’han predeterminat concerts i adjudicacions de caràcter públic i es paguen a València amb independència d’on es traslladen els diners», ha dit.
I afegia que «el suborn es va produir amb el simple acord i des de València es van transferir els fons a Luxemburg. Però ací és on es concerten per a l’adjudicació d’una sèrie de contractacions públiques», ha repetit. A més, ha advertit que part dels diners es van retornar a l’Estat espanyol a través d’ampliacions de capitals i de la creació de societats. Sobre la resta dels delictes, el ministeri públic assenyala que no es poden anar disgregant, perquè «són delictes connexos en una única causa».
El tribunal, després d’escoltar les parts, ha decidit no acceptar la petició d’enviar la causa a l’Audiència espanyola perquè el delicte principal, el suborn, s’hauria comès a València i els delictes accessoris hi són connexos.
