Fa uns dies es va anunciar la creació d’una comissió per a organitzar l’acte de la muntanyeta de la Patà en el context de l’Aplec del Puig, que celebra l’edició número 64 aquest últim diumenge d’octubre del 2023.
Les entitats que han creat i integren la Comissió Aplec del Puig –i que per tant participaran en l’acte citat– són moltes i de diversos tipus. Concretament hi ha el Bloc d’Estudiants Agermanats i la Intersindical, els partit Esquerra Republicana i Poble Lliure, el corrent intern Bloc i País –que forma part del partit Més, integrat dins la coalició Compromís–, el Jovent Republicà –joventuts d’Esquerra Republicana– i les entitats Decidim, Plataforma per la Llengua i Escola Valenciana.
Aquesta amalgama confluirà a la muntanyeta de la Patà, l’escenari en què l’antic PSAN –Partit Socialista d’Alliberament Nacional– organitzà l’Aplec del Puig de manera ininterrompuda des de 1981 fins a l’extinció d’aquella formació. Era un aplec diferent del que l’antic Bloc Nacionalista Valencià, actualment denominat Més, va començar a celebrar als anys noranta a l’esplanada del monestir del Puig (Horta Nord), on Compromís ha pres el protagonisme aquests últims anys.
Aquesta diferència d’ubicació no és casual. No ho era quan el PSAN organitzava l’aplec independentista, del qual es va diferenciar l’antic Bloc, ni ho és ara, quan totes aquestes entitats citades conflueixen a la muntanyeta de la Patà i Compromís, clarament amb més bases i amb més recursos que les altres entitats valencianistes, ocuparà l’esplanada citada amb centenars de militants –tot i que alguns d’ells, els de Bloc i País, quedaran i es concentraran a l’altre costat i després s’ajuntaran amb la resta del seu partit.
La proposta va nàixer d’Esquerra Republicana del País Valencià, que els últims anys ha pres el relleu de l’antic PSAN a l’hora de convocar l’aplec a la muntanyeta de la Patà amb un to més reivindicatiu i amb retrets previsibles contra les polítiques que, durant els huit anys de Botànic, va desplegar Compromís en matèria valencianista. ERPV va fer una reflexió en veu alta sobre la possibilitat d’ampliar la convocatòria amb la participació d’altres actors que van detectar una oportunitat en aquest plantejament. Va ser així com entitats sobiranistes i antifeixistes van decidir ampliar el ventall i incorporar també plataformes sindicals i de la societat civil, així com culturals, per a intentar fer d’aquesta una convocatòria plural i inclusiva.
El dubte és si aquesta primera convocatòria a través de la comissió citada serà el primer pas de futures enteses unitàries o no. Algunes de les entitats convocants afirmen que seria positiu trobar nous espais de confluència en el futur, però admeten que és massa prompte com per pensar en cap altre plantejament. «Comencem a gatejar, no a caminar, i s’ha de treballar molt si algun dia volem que això es traduïsca en un espai polític efectiu», diu una de les veus implicades. De moment, l’objectiu només és el d’enfortir aliances amb entitats i espais diferents per a consolidar relacions i compartir inquietuds.
