L’Autoritat Portuària de València té previst licitar l’ampliació del Port a inicis del 2023 basant-se en les condicions exigides per la Direcció General de Costes, entitat que depèn del Ministeri espanyol de Transició Ecològica. Aquesta institució, en mans del PSOE, sembla haver-se alineat amb l’APV, també dirigida per un antic conseller socialista –Aurelio Martínez– per a fer possible l’ampliació del Port de València sota unes condicions determinades després de diversos impediments.
Aquesta batalla mediambiental es lliura des de fa anys, i es desenvolupa amb diferents perspectives al si del Govern valencià. Compromís i Unides Podem han fet de la defensa del territori una distinció pròpia i preveuen evitar la instal·lació d’una nova terminal de contenidors. Mentrestant, els empresaris de les patronals CEV, AVE i Cambra de Comerç han celebrat la possibilitat de reprendre l’ampliació com una «possibilitat per a crear llocs de treball». I el president Ximo Puig mira d’aparentar certa neutralitat combinada amb ambigüitat, demanant el «desenvolupament del Port amb tota la capacitat garantint l’equilibri mediambiental».
En canvi, des dels altres partits del Consell es basen en la necessitat d’aprovar una nova Declaració d’Impacte Ambiental que permeta l’ampliació del Port amb garanties mediambientals. Així s’ha expressat la consellera de Transició Ecològica, Isaura Navarro (Compromís), que assegura que el plantejament de Costes «és un acte de fe perquè l’APV es replantege actuacions que atempten contra l’ecosistema i la projecció del territori». Segons assegura, cap indicació de la Direcció General de Costes pot substituir una nova DIA, quinze anys després que s’emetera l’última.
Al seu torn, Unides Podem, des del Congrés espanyol, demanarà que s’emeta un informe favorable per part del Ministeri de Transició Ecològica perquè, denuncien, «ningú no ha vist» un document d’aquest tipus. Així ho han denunciat des de les Corts, on hi havia convocada una comissió d’Infraestructures de la qual s’ha absentat Aurelio Martínez, president de l’APV, que ha sigut fortament criticat.
Des de l’Ajuntament de València, Joan Ribó s’ha mostrat «preocupat que una obra de tanta importància no tinga tots els elements de seguretat jurídica perquè puga funcionar en un futur», i assenyala l’esmentada DIA com «una peça fonamental» encara absent, que seria elemental per a realitzar les obres sense cap risc. «El ministeri ha fet un pas per a dir que la DIA, el document que dona solidesa al projecte, queda en mans del Port. Em preocupa que això no tinga l’avaluació jurídica suficient», ha dit, tot lamentant que el Port exercisca «com a jutge i com a part».
La Federació de Veïns, d’altra banda, ha demanat al Govern espanyol fer públic l’informe sobre l’ampliació del Port, alineant-se amb els criteris de l’alcalde i alertant que «la qüestió mediambiental continua sense estar resolta».
Enmig d’aquesta disputa, el Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs de la Generalitat contra l’anul·lació de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de València, després que el TSJ sentenciara en contra d’un projecte aturat gràcies a la denúncia dels veïns de La Punta. L’alt tribunal valencià va fonamentar l’anul·lació amb el fet que el sòl afectat havia passat a ser no urbanitzable, tot i que els recurrents argumentaven que l’esmentat sòl ja havia estat urbanitzat.
D’aquesta manera, els plans de creixement del Port de València deixen al descobert les diferències entre els partits que integren el Consell.
