Fa uns dies, en un acte del Partit Popular a Barcelona, el líder de la formació al País Valencià i president de la Diputació d’Alacant, Carlos Mazón, va fer una proposta en matèria d’infraestructures que va aixecar polseguera. Mazón proposava que el tram que connecta Castelló de la Plana amb Vandellós (Baix Camp) recuperara les vies d’ample ibèric mentre no s’hi instal·le l’ample internacional, operació que està prevista i pressupostada però no executada.
Aquella proposta va provocar reaccions de contrarietat. L’ample de via ibèric, compartit per l’Estat espanyol i Portugal, funciona des del segle XIX i ha quedat obsolet. L’ample internacional, que connecta trens europeus i que va començar a ser utilitzat a principis del segle XX, només es troba instal·lat a les vies de l’AVE, inaugurat a l’Estat espanyol el 1992 entre Madrid i Sevilla amb motiu de l’Expo. Com se sap, la segona, la tercera i la cinquena província de l’Estat, si es té en compte el volum de població, Barcelona, València i Alacant, encara no compten amb via d’ample europeu que connecte les capitals entre si, tot i que sí que en tenen per apropar aquestes poblacions cap a Madrid.
Des de fa una dècada, amb la consolidació de la connexió amb Madrid, la classe empresarial –sobretot la valenciana, més tímida en un principi– duu exigint la finalització de les obres ferroviàries per connectar aquests territoris, no només per al trasllat de passatgers, sinó també per al transport de mercaderies. Però el projecte, també considerat prioritari per les institucions europees, es retarda. Mentrestant, Mazón ha fet una proposta per a tornar enrere que, segons Josep Vicent Boira, comissionat del Govern espanyol per al corredor mediterrani, seria del tot contraproduent.
«Un dels objectius del corredor mediterrani és, justament, l’ample internacional, i la implantació de l’ample internacional entre Castelló i Vandellós es va decidir després d’un estudi aprovat per Adif, però la proposta de Mazón va en contra d’aquesta idea», diu Boira, que atén aquest diari. «El procés d’un canvi d’ample implica un estudi informatiu que no es pot canviar per decisió d’algú. Aquell estudi no va rebre al·legacions per part del PP», argumenta.
La importància d’instal·lar l’ample internacional en el tram esmentat resideix en el fet que acurtaria mitja hora de trajecte la distància entre Alacant, València o Castelló de la Plana i Barcelona. Aquesta reducció es multiplicaria progressivament tal com la resta de les vies d’ample ibèric que cobreixen el territori siguen substituïdes per l’ample europeu.
Tal com diu Boira, «l’objectiu és que l’ample internacional es desenvolupe al llarg del corredor, entre altres coses perquè és Europa qui ens ho demana, perquè el corredor mediterrani forma part de la xarxa transeuropea de transports i ha de complir amb certs requeriments, entre aquests l’ample internacional, per tal de permetre la interoperabilitat».
Segons diu aquest càrrec, el fet que encara no s’hagen instal·lat aquestes vies, trenta anys després del primer AVE Madrid-Sevilla, obeeix al fet que a l’Estat hi ha hagut «una preponderància del pensament radial durant segles, pensament que va canviant i que va derivant en un plantejament en xarxa al qual ha contribuït molt el mapa europeu». Alhora, Boira explica que el 2018, quan ell va arribar al Comissionat, «no hi havia cap pla per al corredor mediterrani, però hui sí que el tenim, sabem què volem fer, i fa només quatre anys el 40% de la xarxa ferroviària valenciana que requeria d’ample europeu encara estava sense definir».
Els pronòstics, que Boira els elabora «amb cautela», indiquen que en dos o tres anys hi podria haver ample internacional entre Múrcia i la frontera francesa. En tot cas, el comissionat assegura que les previsions «no em preocupen», i considera que l’èxit és que «estem capgirant una situació històrica, i el canvi serà de tal magnitud que si ens anem uns mesos sobre els terminis donats, tampoc passarà res».
Boira afirma que «el pensament radial està canviant a Espanya de manera ràpida». I diu que són dos els elements que ho estan fent possible: la pressió dels empresaris, «sobretot els catalans i els valencians»; i la «maduració del projecte europeu», que el 2011 va declarar prioritari el corredor mediterrani. Dos anys més tard es farien els reglaments de la infraestructura «i tot això fa capgirar el mapa, que dona arguments per a abandonar per sempre l’estructura radial de transports».
En aquest sentit, i en referència a la proposta de Mazón, Boira diu que «em preocupa que qualsevol polític, tot i tindre les portes de l’oficina del corredor mediterrani obertes, no prenga en consideració els criteris tècnics» que han de culminar amb la finalització del corredor en pocs anys i que Oriola, Elx i Alacant tinguen connexions AVE amb València, Castelló de la Plana, Figueres i més enllà.
