La Comissió de Cultura de l’Ajuntament de València aprovarà el dijous quatre nous noms de carrers, entre ells el de l’alcalde de València de 1918 a 1919, Faustí Valentín; el del cap de la Guàrdia Urbana durant la Guerra Civil, Gonzalo Tejero Langarita; el del catedràtic d’anestesiologia Vicente Chuliá i el dels forners de Castellar. Tots aquests carrers estaran situats al barri de Malilla.
Faustí Valentín, nascut a Nules (Plana Baixa), va ser alcalde de València en 1918 i 1919. Anteriorment, va ser director del diari blasquista El Pueblo i va formar part de la publicació valencianista València Nova, inspirada en el pensament i en l’obra de Constantí Llombart.
La regidora de Patrimoni i Recursos Culturals, Glòria Tello, ha ressaltat que amb el carrer dedicat a Faustí Valentín «saldem un deute històric que l’Ajuntament de València encara tenia amb la recuperació de la trajectòria d’un dels seus alcaldes del segle XX». «La seua aposta per un repartiment més just de la riquesa, per l’autonomia dels valencians i valencianes i per l’ensenyament en la nostra llengua deixen un llegat que hem de reivindicar encara hui», ha incidit.
El 1918, Valentín va presentar una moció per a demanar l’ensenyament del valencià a les escoles de la ciutat. Ja en època republicana, Valentín va abandonar el lerrouxisme i va esdevenir fundador d’Esquerra Valenciana amb Vicent Marco Miranda, i més tard va morir a l’exili, des d’on també es va implicar amb la recuperació de la república.
La regidora ha posat en valor que la recuperació de la figura de Faustí Valentín «se suma a la d’altres alcaldes de la nostra ciutat que, malgrat la seua gran empremta i rellevància històrica, havien restat en l’oblit, com ara la de l’alcalde de la Segona República Vicent Alfaro, del qual la Regidoria de Patrimoni i Recursos Culturals va encarregar un retrat que ara penja en el consistori i va editar una completa publicació municipal».
D’altra banda, el capità Gonzalo Tejero Langarita, que va ser Cap de la Guàrdia Municipal de València entre els anys 1931 i 1936, recupera de nou un carrer al costat de l’Hospital la Fe. Gonzalo Tejero va ser afusellat en 1936 a la Corunya en liderar la resistència de Galícia a l’exèrcit revoltat contra el govern de la República. València li va dedicar un carrer que, en finalitzar la guerra, va tornar a rebre el seu nom anterior, el carrer de la Sang. «Donar nom a un carrer de la ciutat és un dels reconeixements més importants que se li pot fer a una persona i, per a mi, és un orgull recuperar la memòria d’una figura que no pot quedar en l’oblit», ha expressat Glòria Tello.
També tindrà un carrer a València el primer catedràtic d’anestesiologia, Reanimació i Teràpia del Dolor a València i el tercer a l’Estat espanyol, Vicente Chuliá. A més, és considerat «un pioner en la medicina de catàstrofes i emergències». La dedicatòria del carrer es produeix a petició del seu fill, que ha destacat la «lluita constant» de Chuliá per una sanitat «forta i preparada». Finalment, València també retolarà un carrer amb el nom de: carrer dels forners de Castellar.
«Tant el carrer dedicat als forners de Castellar com el dedicat a Vicente Chuliá Campos responen a una línia política clara quant al nomenament de nous carrers a la ciutat: l’atenció a les peticions populars arrelades que comporten posar en valor a persones o entitats de les quals ens enorgullim com a ciutat», ha afegit Tello.
