La Fiscalia anticorrupció presentava aquesta setmana dues querelles contra les agències de mitjans Zenith Media i Mediterránea de Medios com a persones jurídiques i també contra alguns dels seus directius pels presumptes delictes de falsedat documental, frau a l’administració, malversació i prevaricació. Aquestes empreses havien guanyat les licitacions per gestionar la publicitat institucional de la conselleria d’Educació i del departament de Presidència, respectivament, per la qual cosa s’han inclòs també diferents alts càrrecs a la denúncia.
La investigació va iniciar-se arran de dues denúncies paral·leles a l’Agència Valenciana Antifrau l’any 2019. En ambdós casos, els denunciants, que han passat a ser considerats testimonis protegits per l’Agència, van explicar el mateix modus operandi, el que va motivar als tècnics d’Antifrau a iniciar una investigació que finalment van remetre a la Fiscalia. Aquesta, en observar indicis de delicte, ha decidit presentar les querelles citades.
Un forat als plecs de condicions
Des de la Llei de Publicitat i Comunicació del 2005, les administracions tenen regulada la contractació de publicitat als mitjans. La norma els impedeix contractar-la discrecionalment, per tal d’evitar que es puguen beneficar certs mitjans sobre uns altres o fer discriminacions per la seua línia editorial. Així sorgeix el paper de les agències de mitjans, empreses especialitzades en la gestió de campanyes publicitàries a diferents nivells, inclosa la contractació d’espais a mitjans.
Per aconseguir les licitacions públiques, tant Zenith Media com Mediterránea de Medios van aprofitar que el capítol econòmic era el que atorgava la màxima puntuació en els plecs de condicions que redactaven les dues conselleries investigades. Aconseguir el màxim descompte per part dels mitjans on s’inseria la publicitat era pràcticament l’única condició per assegurar-se el contracte. En ambdós casos, el descompte que oferien aquestes agències era del 99% per als mitjans digitals. Els descomptes promesos en la premsa impresa, ràdio i televisió, serien molt menors.
«Òbviament, aquest és un descompte impossible, però, inexplicablement, els plecs de condicions no incloïen cap clàusula de rebaixa temerària ni aquesta promesa va fer saltar les alarmes a l’Advocacia de la Generalitat ni d’Intervenció, presents a les meses de contractació que revisen tots els plecs de licitació», expliquen persones coneixedores del procés al Diari La Veu.
Com es pot pressuposar, els mitjans no oferien en realitat cap rebaixa, sinó que inserien la publicitat a preus regulars de mercat, segons han pogut certificar els investigadors, però emetien unes factures proforma, a instàncies de les agències de mitjans, que multiplicaven per cent el que finalment facturarien a l’administració amb «el descompte incorporat».
Durant la investigació, aquests tècnics han analitzat una de les campanyes publicitàries de la Conselleria d’Educació, factura per factura, per tal d’establir la mesura del possible frau. La primera de les conclusions –ja que en força casos els mateixos mitjans publiciten les seues tarifes publicitàries- és que no existia cap tipus de descompte. I en cas que s’hagueren aconseguit els descomptes que l’agència prometia per tal d’aconseguir guanyar la licitació, l’administració s’hauria estalviat –en només una campanya mitjana- més de 800.000 euros. Una xifra que per a aquests perits «dona una imatge de la mida de l’estafa».
Això comportava situacions absurdes, com que un mitjà, per poder facturar una campanya publicitària xifrada en 10.000 euros, havia d’emetre una factura proforma d’un milió. Una xifra que, en casos de digitals amb menys recursos, podia superar el pressupost anual de tot el mitjà.
Al final, però, el cost per l’erari públic no era major que si hagueren contractat aquesta publicitat sense descompte. Motiu pel qual, tant els tècnics d’antifrau o de Fiscalia, van tenir alguns dubtes sobre si es trobaven davant d’un possible delicte o d’una simple estratègia de màrqueting extrem. «El problema és que els descomptes irreals i inexistents no eren només una estratègia de màrqueting, sinó una condició per guanyar una licitació pública, cosa que implica els delictes de falsedat documental, frau a l’administració». De fet, des d’Antifrau sospiten que amb aquest sistema, les agències de mitjans investigades, i probablement algunes més, havien establert un càrtel per manipular un mercat i repartir-se’l sense oposició.
En alguns casos, i sense que es puga determinar si era una pràctica generalitzada, Diari La Veu ha pogut determinar que les agències cobraven també comissió als mitjans on inserien publicitat, aconseguint així una doble remuneració per la mateixa feina: la primera de part de l’administració, segons les condicions de la licitació, i la segona carregada als mitjans on inserien la publicitat pagada amb diners públics.
«Açò s’ha fet sempre»
Persones vinculades a la comunicació de departaments de la Generalitat consultades per Diari La Veu confirmen l’existència d’aquests plecs de condicions i asseguren que «açò s’ha fet sempre». De fet, la pregunta de si hi havia sospites d’alguna activitat presumptament il·legal, la resposta és sobretot de sorpresa.
També els investigadors d’Antifrau sospiten que aquesta és una pràctica habitual des de fa anys i que no passa només a les dues conselleries investigades, sinó que es podria haver estès al conjunt de la Generalitat.
«El problema –expliquen fonts que coneixen la investigació- és que els contractes han vençut durant aquestes darreres legislatures i s’han tornat a licitar amb plecs de condicions que mantenien la mateixa estructura perversa que permet la manipulació de la contractació pública. És molt difícil al·legar una herència rebuda o alguna cosa similar».
Per aquests motius, des de Fiscalia tenen motius per sospitar que no es tracta d’una errada i han inclòs en les querelles a diferents alts càrrecs de la Generalitat, que han estat denunciats pels presumptes delictes de malversació i prevaricació.
