El tinent general Francisco José Gan Pampols va ser nomenat per Carlos Mazón com a Vicepresident Segon i conseller de la Recuperació Econòmica i Social amb una sola missió: elaborar un full de ruta per a la reconstrucció, no només de la zona afectada per la dana, sinó del conjunt del País Valencià, durament colpejat per les conseqüències econòmiques de la barrancada.
El resultat ha estat el Pla Endavant, un projecte que ja va nàixer amb crítiques per la seua inconsistència i incoherència, però sobretot pel fet que no havia estat obra de l’equip de Gan, sinó que s’havia externalitzat a la consultora PWC per una xifra de 2,2 milions d’euros.
En aquest cas, però, parlem d’una xifra més modesta però encara més estranya. El contracte de la conselleria de la Recuperació Econòmica i Social amb una impremta de València per enquadernar la versió en paper del Pla Endavant: 14.435,88 euros. Una quantitat molt ben trobada, ja que el límit per als contractes menors -en què no cal fer una licitació pública- és de 15.000 euros. Per poc més de 500 euros, l’equip de Gan s’ha estalviat tota la paperassa de publicar la licitació, rebre les ofertes i haver de triar, cosa que estalvia molts mal de caps.
Pressupost de la impremta
La segona dada curiosa és el cost de l’enquadernació. La impremta escollida per a la faena, una empresa familiar de Paterna, permet fer un pressupost des del seu web. Un llibre a color i amb la màxima qualitat de les pàgines del Pla Endavant (673) costa incloent impressió i enquadernació -no permet calcular únicament la segona- 7.560,50 euros amb una tirada de 200 exemplars.
Des de la conselleria no s’ha fet públic quants exemplars s’han imprés del Pla Endavant, però persones coneixedores de l’administració consultades per aquest diari consideren que aquesta xifra ja seria “un pèl excessiva”, tenint en compte que ja tothom treballa en la versió digital i la impresa es limita a exemplars de cortesia.
Cal tenir en compte que aquesta tampoc és l’opció més barata que pot trobar-se a València amb una simple recerca per internet, però si tenim en compte que el contingut va costar 2,2 milions d’euros, potser sí que valia la pena invertir un poc en una bona enquadernació.
