La Xarxa Vives d’Universitats, que agrupa aquests centres acadèmics presents al domini lingüístic, ha emès una declaració per a pronunciar-se sobre la llei de «llibertat educativa» que PP i Vox aprovaran pròximament a les Corts Valencianes.
En primer lloc, l’entitat recorda que «la unitat lingüística és el principal valor fundacional» sobre el qual es va crear la Xarxa Vives, fet que converteix l’ús i la normalització del valencià en un objectiu central de l’entitat. En aquest sentit, recorden que les universitats tenen funcions com ara l’estudi i la promoció de les llengües oficials, així com també fomentar-ne l’ús en l’àmbit acadèmic perquè «les llengües són una manifestació de la cultura, el fet més inherent a l’ésser humà», i «la diversitat lingüística és la base de la transmissió de la cultura científica».
Davant la nova llei, des de la Xarxa Vives entenen que el «consens» valencià des de fa més de quaranta anys al voltant de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià ha servit per a fer «passos significatius, encara que no definitius» cap a la igualtat lingüística. Per això, consideren que els poders públics han d’adoptar «accions normatives que, de manera efectiva i real, asseguren la presència i l’ús social equilibrat de cada una de les llengües oficials, i en particular de la llengua minoritzada, el valencià, a tots els nivells educatius».
L’entitat destaca que aquest pas és «indefugible per a la necessària cohesió i vertebració dels nostres territoris en un espai plurilingüe», més encara tenint en compte «els compromisos que en matèria educativa propugna el Consell d’Europa» a través de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries i dels principis i orientacions del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües.
Consens trencat
Adverteixen que la nova llei, encara que «legítima», pot afectar «regressivament» drets que «han assolit un consens bàsic en una societat democràtica», i que «si les decisions reguladores poden afectar aquell consens assolir caldria abans un procés de reflexió i participació que fes que l’acció normativa estigués justificada per una raó d’interès general, perquè fos la més adequada per a garantir la protecció d’aquella diversitat lingüística i de la igualtat de les llengües oficials» evitant, així, «qualsevol fractura social entre territoris i grups de parlants».
Per últim, tenint en compte tot això, la Xarxa Vives demana que les universitats participen en aquest procés «des de la base del coneixement científic, com a agents que contribueixen a la cohesió de la societat i a la transmissió dels valors i els principis democràtics entre els agents polítics, socials i institucionals».
Dues universitats de la Xarxa Vives s’han exclòs d’aquest comunitat. Són l’Abat Oliba CEU, de Barcelona; i la Cardenal Herrera CEU, de València, ambdues privades i religioses.
