En un escenari de possibles eleccions generals, des del País Valencià tenim l’obligació de fer política pensant en gran. I això no vol dir sumar-se a cap operació de reagrupament centralista. Vol dir exactament el contrari: tenir la valentia de construir un espai comú entre els pobles de l’Estat que, com el nostre, fa massa temps que són tractats com a paisatge.

Abans de res, he de reconèixer que sempre he apostat per l’acord amb altres forces de l’Estat per tal que Compromís guanyara pes en la política a tots els nivells. La realitat, però, és tossuda. Cap dels partits estatals amb els quals Compromís ha pactat en cites anteriors ha defensat amb fets els interessos valencians. El finançament just, el reconeixement del dret civil valencià i les ajudes dignes i la justícia i reparació per a les víctimes de la DANA continuen sent carpetes pendents, ignorades o directament menystingudes. 

Davant aquest panorama, toca fer una lectura clara: només les forces que trepitgen el territori, com Compromís, poden defensar de manera coherent i efectiva els drets del nostre País. Perquè ho fem des del coneixement directe, des de l’arrel, i des de la convicció que no hi ha justícia social sense justícia territorial. Per això propose construir una aliança electoral plurinacional i perifèrica, que agrupe formacions germanes de tot arreu de l’Estat com Chunta Aragonesista, Més per Mallorca, Adelante Andalucía, BNG, Bildu, Esquerra, Proyecto Drago o Más Madrid, entre altres. Una coalició electoral entre iguals, que responga als interessos de cadascun dels seus pobles amb respecte i col·laboració, sense centralismes ni quotes imposades.

Una coalició electoral amb llistes territorialitzades, que garantisquen la representació real. Una candidatura d’unitat amb la voluntat de formar un grup parlamentari comú, a l’estil de l’Aliança Lliure Europea al Parlament Europeu i amb capacitat per condicionar majories, marcar l’agenda i defensar els drets col·lectius i la sobirania dels pobles. Tot això és més necessari que mai. Davant un PSOE a qui li tremolen les cames cada vegada que ha de fer polítiques valentes, davant una esquerra espanyola que no entén la realitat dels territoris i sempre acaba triant Espanya abans que el progrés, i davant un Partit Popular rendit als peus de l’extrema dreta, que galopa per Europa i mig planeta amb discursos d’odi, retallades de drets i llibertats i autoritarisme, Compromís tenim l’obligació de treballar en una alternativa.

Una alternativa construïda des del respecte als pobles, des del feminisme, l’ecologisme, l’antifeixisme i la justícia social. Una proposta valenta, que no demane permís per existir. Que no vaja a rebufo d’Espanya. Que parle amb veu pròpia. I sí, per fer-ho cal coratge. Cal deixar enrere la por de les crítiques i assumir el risc d’aliar-se amb qui realment vol transformar la vida de les persones, del poble. I cal, també, generositat per part dels qui tenen més pes electoral per tal de construir un espai d’equitat, no d’hegemonia. Cal posar per davant que si ens unim, entre totes i tots ho podem tot

Quan a alguns els fan triar entre l’esquerra i Espanya, trien Espanya. Nosaltres fa temps que vam triar el País Valencià. I ara toca demostrar-ho també a Madrid, amb força, dignitat i una proposta de futur. És hora de fer política amb autoestima. I de construir, des de la Mediterrània, un futur que per fi ens tinga en compte.

Quique Castelló és portaveu de Compromís per Almenara (la Plana Baixa).

Més notícies
Notícia: Educació promet a Olocau del Rei educació en valencià
Comparteix
La conselleria de Rovira anuncia que rectifica, però que “la modificació no es veurà reflectida en la publicació oficial dels llistats definitius d’admissió”
Notícia: Carta a Luis Barcala
Comparteix
"Li demane que, sent conscient de les greus conseqüències que això suposa, diga no a declarar Alacant com a zona de predomini lingüístic castellà."
Notícia: Sixena
Comparteix
Sixena. El monestir que s’hi ubica és part notòria de la història compartida per catalans i aragonesos, que, encara que a ulls de hui semble impossible, en el passat compartiren rei i estat sobirà. El cenobi és a l’Aragó, als Monegres, però històricament ―i no per atzar― formava part de la diòcesi de Lleida, fins a 1995, quan el Vaticà accedí, finalment, a la demanda de la Conferència Episcopal Espanyola, amb l’oposició de les diòcesis catalanes estrictes, de desmembrar les 111 parròquies del bisbat de Lleida situades a la vora dreta de la clamor d’Almacelles, la frontera establerta per Jaume II en 1305 ―més endavant se’n penedí però no rectificà― entre Catalunya i Aragó. Del trinxament de la diòcesi històrica lleidatana en 1995, l’espanyolisme recalcitrant ha convertit Sixena en símbol indignant de la seua malvolença congènita contra Catalunya. Això, però, que no pervertisca el record ―la història― d’allò que Santa Maria de Sixena va ser, de la dignitat d’un passat il·lustre que, per molta «lawfare» que pretenga entrebancar-la, mai no deixarà de ser història dels Països Catalans.
Notícia: La Federació de Pilota exigeix a À Punt “respecte” i “compromís”
Comparteix
L'emissió de la final de l'individual va estar tallada en els moments finals durant la retransmissió

Comparteix

Icona de pantalla completa