Tres agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil han situat l’expresident de la Generalitat Valenciana i exministre del PP, Eduardo Zaplana, al centre de l’entramat del conegut com a cas Erial: «Era qui prenia les decisions», encara que «no apareixia de manera directa».
Així s’han ratificat aquests agents en la seua declaració, en qualitat de pèrits, en el judici que se segueix en l’Audiència de València contra Zaplana i altres 14 persones més pel cas Erial, procediment en el qual s’investiga el presumpte cobrament de més de 10 milions d’euros en comissions derivades de concessions d’ITV i parcs eòlics al País Valencià. El frau està quantificat en més de 20 milions d’euros.
Els agents es van encarregar de desenvolupar la investigació i d’elaborar l’informe definitiu del cas, i han anat desgranant davant el tribunal la creació de societats i els procediments utilitzats pels acusats per a pagar les comissions il·legals arran de les adjudicacions públiques. Tots ells han situat Zaplana en el centre dels fets.
En concret, relacionen a Zaplana amb tres societats per a disposar dels diners de les comissions: Costera del Glorio, Medlevante i Gesdesarrollo. Respecte a la primera societat, es van adonar d’una aparent disposició de fons i béns per part de l’expresident; i sobre les altres dues societats van observar com aquest prenia les decisions.
Sobre aquest tema, el tribunal ha demanat als agents que concreten la manera com Zaplana prenia aquestes decisions, i un dels pèrits ha explicat que, sobre Medlevante, va ser l’expresident qui es va oposar a l’obertura d’un compte bancari; mentre que en el cas de Gesdesarrollo ha indicat que davant una oferta per a comprar una parcel·la a la Vila Joiosa (Marina Baixa), Joaquín Barceló, al capdavant de la trama i testaferro de Zaplana, va dir al comprador que no li podia respondre en aquell moment.
Els agents observen com Barceló va comunicar que l’acceptació de l’operació l’havia de dur a terme «un altre soci», encara que no va nomenar Zaplana. No obstant això, el van seguir i van veure com es va desplaçar aquell mateix dia fins a l’Hospital La Fe, on estava l’expresident i, després d’això, Barceló va realitzar una trucada per la qual va acceptar l’oferta. «La paraula que va dir va ser “conforme”», ha recordat un agent.
A més, els pèrits han descrit com Zaplana va mantenir reunions «clau» en els períodes en els quals tenien lloc les adjudicacions públiques de les ITV. En concret, s’han referit a trobades entre l’expresident i el desaparegut Juan Cotino, exdirector de la Policia i membre del grup Sedesa, adjudicatari de les ITV.
«Juan Cotino va jugar un paper fonamental també en l’entramat», han dit, per a agregar que va ser ell la persona que va viatjar a Luxemburg per a lliurar diners en efectiu, més de 600.000 euros, amb els quals es va constituir Imison, empresa a través de la qual es vertebra l’estructura societària i, posteriorment, Fénix.
Després d’aquest viatge hi va haver una reunió entre Zaplana i Cotino, han descrit els agents sobre la base de l’agenda intervinguda a l’expresident. Posteriorment hi va haver una altra trobada entre tots dos quan es va produir l’obertura de propostes en la mesa de contractació i una altra l’endemà de les adjudicacions. «Les reunions de Zaplana a cada moment temporal de la recerca es troben vinculades a la persona que en aquell moment era l’actor principal, en aquest cas, Juan Cotino».
Posteriorment, els agents s’han referit a un segon període en l’etapa de l’expresident, en el qual va mantindre diverses reunions amb l’exonseller Fernando Castelló per l’adjudicació del Pla Eòlic. «En 2002 es van reunir», han afirmat.
50 milions de pessetes
Precisament a conseqüència de l’adjudicació del Pla Eòlic, els agents s’han referit a una petició que va fer Zaplana perquè Juan Francisco García, el seu ex-assessor fiscal, sol·licitara 50 milions de pessetes a una empresa. «La contrapartida que anava a rebre era una participació en el Pla Eòlic a través d’una mercantil que no havia estat encara adjudicatària», han dit.
Zaplana i García van parlar també, segons els agents, sobre l’articulació de la participació de l’empresa a través de Fernando Castelló, responsable del Pla Eòlic. «Havien de pressionar Castelló perquè permetera l’entrada de l’empresa i això finalment es va dur a terme o, almenys, se’n van iniciar els tràmits», han descrit.
En aquest entramat del Pla Eòlic també s’han referit els agents a José Luis Olivas, participant per ser posteriorment president de la Generalitat –Zaplana ja havia estat nomenat ministre a Madrid. «En el cas de les ITV, la dinàmica era que quan es venia la societat adjudicatària, les plusvàlues s’usaven per al pagament de les comissions. En el Pla Eòlic va passar el mateix, es va vendre la societat i part dels fons es van destinar a una empresa d’Olivas», han assenyalat.
Societats, comissions i retorn
Els agents han exposat que Imison i Fènix van ser l’origen de les societats a les quals es van transferir un total d’11,2 milions d’euros provinents de l’activitat d’adjudicacions de les ITV i dels Plans Eòlics.
Entre totes dues societats existien una sèrie de «similituds»: es van constituir el mateix dia de l’any 2001, les dues es van constituir sobre la base de la compra d’un camp de golf a l’Estat espanyol i es van originar amb l’aportació de diners en efectiu aportat per Juan Cotino.
Amb el temps, a partir de l’any 2005, es va produir una sèrie de compravenda de participacions d’altres societats –com Costera del Glorio o Medlevante– «que es van abordar en Sedesa» per a retornar els diners a l’Estat espanyol. «Des d’un inici, la pretensió era retornar els diners per a fer altres inversions», han descrit els agents.
El testaferro de Zaplana també l’acusa
Fernando Belhot, advocat uruguaià i un dels testaferros de l’expresident de la Generalitat, s’ha ratificat aquest dimecres en la declaració que va prestar en instrucció i ha assegurat que els fons que gestionava, suposadament procedents de comissions il·legals, eren de l’expresident. També ha afirmat que aquest era «molt acurat» i «destruïa els extractes dels comptes que li donava perquè no el vincularen amb els actius».
Belhot s’ha pronunciat en aquests termes en la seua declaració, en qualitat de testimoni, i ha explicat que va conèixer Zaplana a principis de l’any 2009 a través d’uns amics «com a persona de prestigi públic», i que aquest li va demanar una reunió per unes inversions d’un amic seu, Joaquín Barceló, conegut com Pachano.
D’aquesta manera es va produir una trobada en què van estar Belhot, Zaplana, Barceló i l’exassessor fiscal de l’expresident, Juan Francisco Grau. Durant la reunió, Belhot els va assessorar sobre la societat Imison, situada a Luxemburg, i els va oferir una solució per a allò que necessitaven. Els va recomanar que foren unes societats uruguaianes les que realitzaren la gestió del patrimoni. «L’Uruguai complia millor els seus requisits: confidencialitat; país amb un dels secrets bancaris més forts del món i gran protecció jurídica davant les inversions».
El testimoni ha indicat que inicialment li van comentar que els diners que hi havia en la societat pertanyien a Barceló però «després, amb el temps, vaig anar comprovant que qui tenia el poder de decisió, qui decidia veritablement totes les operacions que es podien realitzar, era Zaplana».
I ha agregat: «A més, amb el temps també em va manifestar que efectivament era l’amo de la gran majoria dels actius i em va dir que no volia fer-ho públic per la seua exposició pública com a membre d’un partit molt important a Espanya i pel seu caràcter d’empresari vinculat amb l’assessoria i activitats de lobbie».
Sobre les operacions que es realitzaven amb aquests diners, ha agregat que «posava al dia a Zaplana tres o quatre vegades a l’any, que viatjava a Espanya i li portava extractes d’operacions amb els actius. Zaplana, normalment, com a home intel·ligent que crec que és, ho entenia tot perfectament i, en general, destruïa els extractes. Algunes vegades em demanava una còpia per a mostrar-los a Grau, el seu assessor, i després els destruïa perquè era un home molt acurat i no volia tindre res en el seu poder el que ho vinculara a aquests actius».
En una ocasió, ha narrat que Zaplana li va manifestar que hi havia part dels diners que no volia que s’invertiren: «Zaplana em demanava que una part dels actius es mantingueren en liquiditat. Li explicava que no era rendible i que podia ser perillós però ell necessitava diners per a les seues despeses personals i perquè va tindre un problema de salut molt important i es plantejava fer un trasplantament de medul·la òssia a Nova York».
Així, en els huit anys en què va administrar el seu patrimoni li va enviar a l’Estat espanyol uns 2.300.000 euros. «Ell em demanava cada cert temps diners, sobretot en els anys 2016 i 2017, per a poder fer front a les seues despeses personals, cosa que era difícil de fer però que es feia», ha explicat, i ha puntualitzat que la manera de fer-ho era a través de «persones amb contactes en diferents parts del món».
El lliurament dels diners, ha afegit, es realitzava a través de la secretària de Zaplana, Mitsouko Henríquez. «Mai no els va rebre ell», ha puntualitzat, per a afegir que quan tenia els diners, li deia: «Els documents van arribar. Tot correcte. I res més», ha reproduït.
Belhot, preguntat per com és possible que Zaplana li donara tots els diners sense signar cap document ni acord escrit, ha assenyalat: «La relació amb ell era molt bona, de confiança generada, i va entendre que l’estructura muntada no era la ideal i era molt costosa per a ell. En qualsevol cas és una pregunta bona per a fer-li-la a Zaplana. No es va signar res perquè ell no va voler, no volia que es fera públic», ha postil·lat. També li va dir que si alguna vegada li passava alguna cosa, es posara en contacte amb la seua filla gran, «que no sabia res d’això però que s’encarregaria de parlar-ho amb ella», ha reproduït.
Després de destapar-se el cas, Fernando Belhot ha dit que va lliurar a la justícia espanyola la totalitat dels diners de Zaplana que manejava, és a dir, uns 6.700.000 euros.
