Per poder presentar un recurs de constitucionalitat contra l’execrable llei de «llibertat educativa» calia fer-ho davant l’òrgan competent, el Tribunal Constitucional. I per fer possible aquesta intenció calia sumar la signatura de cinquanta diputats del Congrés.
Els socialistes, fidels a les seues dèries, es van negar a participar en aquesta suma al·legant que tot recurs d’inconstitucionalitat seria presentat per ells i no amb ells. I Compromís ha mostrat un sentit de país bastant lloable buscant el suport de diputats d’altres grups parlamentaris. Entre aquests hi ha Sumar, que lidera el grup parlamentari en el qual també està Compromís, així com Podem. Però també hi ha els partits independentistes amb presència al Congrés espanyol: Junts per Catalunya, Esquerra Republicana, EH Bildu i BNG.
En situacions com aquesta hi ha d’haver una prioritat per damunt de qualsevol altra, i en aquest cas del que es tracta és de tombar la Llei Rovira amb totes les eines possibles. Compromís ja va presentar un informe jurídic per argumentar la inconstitucionalitat de diversos dels articles d’aquesta llei, i ara ha segellat les aliances necessàries per a presentar el recurs que calia presentar.
No se sap què en dirà un òrgan tan imprevisible com el Tribunal Constitucional, però és evident que aquesta llei ha de ser portada on faça falta perquè és una norma lingüicida que aboca a la desaparició de la llengua a les aules i, per tant, a tot arreu. I en segon lloc, i no menys important, perquè des d’Europa ja estan mostrant preocupació per la situació de les llengües minoritzades a l’Estat espanyol, que són víctimes del context global i també de la persecució a la qual les sotmeten els governs –sobretot els de la dreta espanyola, però no només– i els tribunals.
Prova de com preocupa aquest recurs als impulsors de la llei ha sigut la reacció del president Carlos Mazón, que una vegada més ha tirat d’argumentari recurrent per a parlar de «supremacisme català» i d’un suposat «procés» durant les dues anteriors legislatures valencianes. Tant de bo, tot siga dit, Compromís mantinga aquesta actitud valenta que en aquest àmbit i en anteriors situacions no sempre han mostrat.
