La retirada del nom del músic d’Al Tall de l’auditori municipal de Torrent ha indignat i molt l’univers del valencianisme. L’alcaldessa de la ciutat, Amparo Folgado, considera que la denominació dedicada a Vicent Torrent en l’equipament cultural menysté el nom d’altres protagonistes musicals de la capital de l’Horta Sud. Un argument qüestionable si es té en compte la tradició del PP de Torrent a l’hora d’actuar contra la simbologia valencianista a la ciutat.
L’auditori municipal va ser rebatejat amb el nom del membre d’Al Tall el 2016 a proposta de Compromís, quan els valencianistes, juntament amb Guanyant Torrent –coalició legalitzada per Esquerra Unida–, van arribar a un pacte d’investidura que li va donar l’alcaldia al socialista Jesús Ros. Vicent Torrent, que tot i ser natural de la ciutat que també porta el seu cognom viu des de fa dècades a la localitat veïna d’Alcàsser, compta amb una trajectòria prestigiosa gràcies a la seua carrera musical, que ha servit per a recuperar i modernitzar cançons tradicionals valencianes i vells estils propis del país. Tant és així que aquell 2016 va rebre el Premi Carta Pobla, el més destacat de Torrent.
La decisió de dedicar a aquest músic l’auditori municipal no va agradar al PP, que va respondre de diverses maneres. En aquell moment, el PP, ja liderat a la localitat per l’alcaldessa actual, Amparo Folgado –qui havia sigut anteriorment primera edil entre el 2012 i el 2015, després que la seua successora, María José Catalá, actual alcaldessa de València, marxara a la Conselleria d’Educació–, va proposar noms alternatius perquè l’equipament cultural homenatjara algun altre músic, tot i que no n’hi ha cap amb la repercussió de Vicent Torrent.
Un dels candidats que sonaven amb més força per a disputar la denominació de l’auditori era José Ortí Soriano, qui no va rebre amb esportivitat la tria de Vicent Torrent per part de l’Ajuntament. Tant va ser així que el seu germà, de fet, acostumava aquells anys a assistir als plens municipals per a intervindre al «torn del ciutadà», un espai que se cedia als veïns perquè s’expressaren una vegada finalitzat el ple ordinari, tot i que aquestes intervencions no constaven en acta.
Entre els arguments que el germà del músic exposava per a exigir la retirada del nom de Vicent Torrent de l’auditori, assegurava que la reina Sofia s’havia negat a viatjar a la ciutat de l’Horta Sud després de saber que l’equipament cultural duia el nom d’una persona que s’havia mostrat partidària del procés sobiranista a Catalunya. També va arribar a assenyalar, com a motiu per aconseguir que l’auditori portara el nom de José Ortí Soriano, que el membre d’Al Tall havia fet cançons contra el dictador Francisco Franco.
Tot i aquests arguments tan barroers i desfasats, el PP no va tindre problema a utilitzar la figura de José Ortí Soriano per a criticar la decisió de batejar l’auditori municipal amb el nom de Vicent Torrent. Tant és així que la Plataforma Torrentina en Defensa de les Senyes d’Identitat, clarament vinculada al PP local, va exposar la iniciativa del canvi de denominació de l’equipament cultural a través del web change.org.
Les intervencions del germà de José Ortí Soriano van arribar a ser tan freqüents que el govern local de l’esquerra liderat per Jesús Ros acabaria eliminant el «torn del ciutadà», que no s’ha tornat a instaurar. Ara, amb la retirada del nom del membre d’Al Tall de l’auditori, promoguda per PP i Vox i executada per l’alcaldessa Amparo Folgado, del PP, la dreta de Torrent torna a prendre una decisió emparant-se en la neutralitat, tot i que aquests principis no han sigut els que han guiat les actuacions d’aquest partit polític a la ciutat més poblada de l’Horta Sud.
La primera mesura de María José Catalá
L’any 2007 el PP accedia per primera vegada a l’alcaldia de Torrent de la mà de María José Catalá, que en aquell moment només tenia 26 anys. Una de les primeres decisions que va prendre a la ciutat va evidenciar, i molt, la línia ideològica que l’actual alcaldessa de València seguiria durant la seua ascendent carrera política. Catalá va iniciar un procés participatiu amb l’objectiu de llevar el nom de l’avinguda del País Valencià, la més destacada de Torrent, que connecta tota la ciutat. El procés va consistir a plantejar un seguit de noms alternatius per a rebatejar l’avinguda, figurant també el que fins aleshores l’havia definit. Curiosament, l’opció guanyadora va ser la continuista, avinguda del País Valencià, però l’Ajuntament va decidir canviar aquesta denominació per la d’avinguda del Vedat pel fet que la resta d’opcions proposades, sumades, tenien més vots que la que havia rebut el nom originari en solitari.
Aquesta interpretació tan singular va motivar que el col·lectiu Safranar, lligat a Compromís, fera una manifestació aprofitant la celebració del Correllengua a la ciutat per a reivindicar el nom originari de l’avinguda i per a fer una consulta, evidentment fictícia, per a votar el canvi de cognoms de l’alcaldessa de Torrent, que segons aquella votació humorística hauria passat de dir-se María José Catalá i Verdet a anomenar-se María José Valencià i Blavet. La sàtira es justificava, segons els promotors d’aquella manifestació, pel fet que el cognom real de l’alcaldessa era «un insult per als valencians». Enguany, la primera decisió que ha pres Catalá com a alcaldessa de València ha sigut recuperar la denominació bilingüe de la ciutat.
El trinquet, dedicat a l’exregidor d’UV
A l’hora denominar altres instal·lacions municipals, Catalá no ha tingut problema a dedicar-les a persones poc lligades amb els equipaments en qüestió. El cas més cridaner es va donar quan, després de reformar el trinquet de la ciutat amb fons europeus, va batejar aquest espai dedicat a l’esport valencià per excel·lència a l’exregidor d’Unió Valenciana a la ciutat, José María Veguer, que mai no va tindre relació amb la pilota valenciana i a qui l’Ajuntament de Torrent, amb Catalá al front, va voler homenatjar quan havia mort poc abans tot i comptar amb la possibilitat de dedicar aquest espai esportiu a Natalio, malnom del manxec Juan Antonio Zamora, afincat a Torrent des de ben menut, on es va convertir en un dels pilotaris més destacats de la història.
També en aquesta època va ser rebatejat el poliesportiu tradicional de la ciutat, conegut com Villa Carmen pels terrenys en què va ser construït i que María José Catalá va decidir denominar amb el nom de la tennista Anabel Medina, medallista olímpica. En canvi, el fet de dedicar el poliesportiu a aquesta esportista xoca amb l’argument actual, quan l’auditori no continuarà comptant amb el nom de Vicent Torrent pel fet de no voler desmerèixer altres músics locals. La ciutat de Torrent, aquell 2008, comptava amb esportistes destacats com ara el jugador de basquet Alfons Albert García, que també havia assolit èxits amb la selecció espanyola als anys noranta –per exemple un bronze en un Eurobasket. Durant la dècada anterior, el torrentí d’origen manxec Manuel Champi Herreros s’havia proclamat campió del món com a pilot de motociclisme.
Ara, Amparo Folgado, amb la retirada del nom de Vicent Torrent de l’auditori municipal, s’ha emparat en l’argument de no desmerèixer altres companys seus de professió després d’uns precedents, els del seu partit, que no semblen haver estat guiats per aquest principi.
