La Sindicatura de Comptes ha observat que, des de l’inici de l’etapa autonòmica, la Generalitat Valenciana ha patit «un dèficit pressupostari estructural» que ha sigut «especialment intens a partir del 2009», i que ha provocat que el País Valencià siga l’autonomia «més endeutada respecte al seu PIB».
Igualment, ha concretat que aquest dèficit «no ha sigut provocat per efectuar unes despeses superiors a la mitjana, sinó per uns ingressos inferiors a aquesta entre els quals destaquen els procedents del sistema de finançament autonòmic».
Així s’indica en l’informe elaborat per la Sindicatura de Comptes sobre la Base de Dades Econòmiques del Sector Públic Autonòmic Valencià (BADESPAV), que recull una anàlisi de les sèries temporals i els exercicis compresos entre 1983 i 2020.
Aquest treball conforma «un registre històric de dades dels estats comptables i pressupostaris presentats pels ens del sector públic autonòmic valencià», ha destacat la institució. Així, ha apuntat que la BADESPAV conté «un immens volum d’informació sobre el sector públic autonòmic valencià des de l’any 1983», i detalla que les dades «estan organitzades de manera individual per ens i agregades per sectors, subsectors i tipologia d’ens». Dins de cada una, s’organitza per exercicis.
La Sindicatura de Comptes ha afegit que els objectius de l’informe són «elaborar sèries temporals a partir de les dades de BADESAPAV, analitzar aquestes sèries i obtindre i emetre conclusions», centrant-se en «les sèries més significatives». Entre aquestes, cita la sèrie temporal individual de l’ens comptable administració de la Generalitat i sèries del compte de resultats i del balanç de situació; i sèries temporals individuals de les diverses seccions pressupostàries que han anat formant l’administració de la Generalitat durant el període temporal de l’anàlisi, així com sèries d’obligacions reconegudes netes del pressupost de despeses. A més, s’inclouen sèries temporals de la informació agregada del sector instrumental per sectors, subsectors i tipus d’ens.
Pel que fa al període temporal de l’anàlisi, la Sindicatura de Comptes explica que comprèn un total de 38 exercicis i que comença el 1983, corresponent a l’inici de la primera legislatura valenciana posterior als governs preautonòmics i de la transició. L’estudi conclou l’any 2020, «el més recent dels comptes presentats», indiquen.
De l’anàlisi realitzada es desprèn, pel que afecta a l’administració de la Generalitat, que «els ingressos de gestió ordinària s’han duplicat en les tres dècades que són comparables i han passat de 7.840 milions d’euros el 1991 a 15.669 milions d’euros el 2020, valorats en euros constants de 2020».
Igualment, es detalla que les despeses de gestió ordinària han augmentat 2,5 vegades i han passat de 7.100 milions d’euros el 1991 a 17.555 milions el 2020. Pel que fa al resultat net acumulat, exposa que va ser positiu fins l’exercici de 1994, i apunta que a partir d’aquell any sempre ha sigut negatiu, fins arribar al seu import negatiu màxim el 2020, amb 38.478 milions d’euros.
Les anàlisis realitzades per la sindicatura afegeixen que el patrimoni net ha sigut positiu fins l’exercici del 2009, i detallen que va arribar al seu valor màxim el 2006 amb 4.589 milions d’euros. L’informe constata que, a partir del 2010, es va tornar negatiu i que va iniciar un camí de fort descens anual fins arribar al seu import negatiu màxim el 2020, amb 36.220 milions d’euros.
Pel que fa al sector públic instrumental de la Generalitat Valenciana, l’anàlisi indica que el 1985 aquest estava integrat per cinc ens –tres universitats públiques i dues entitats públiques– i destaca que a partir d’aquell any «la xifra va augmentar fins arribar al màxim de 94 ens en l’exercici del 2009». Ressalta també que, en aquell moment, «s’inicia una reducció d’ens fins quedar en 77 en l’exercici 2020». L’informe afegeix que en el subsector empresarial «els ingressos ordinaris no cobreixen les despeses ordinàries al llarg de tota la sèrie temporal», i precisa que «ocorre el mateix al subsector fundacional, excepte per a alguns anys determinats». D’altra banda, exposen que al subsector administratiu, exceptuant el període que va de 1992 a 1995, els ingressos ordinaris han cobert o superat les despeses ordinàries. I pel que fa al subsector empresarial, l’anàlisi conclou que «incorre en resultats negatius anuals des de pràcticament l’inici de la sèrie temporal», i afirma que «ha acumulat pèrdues en 2020 per una quantitat total de 12.123 milions d’euros».
Quant al subsector administratiu, aquest compta «amb beneficis anuals des de pràcticament l’inici de la sèrie temporal», i assenyala que ha acumulat beneficis en 2020 per una quantitat total de 2.169 milions d’euros.
