La Secció de Vacances del Tribunal Constitucional ha acordat rebutjar el recurs d’empara de l’expresident i eurodiputat de Junts Carles Puigdemont i del també eurodiputat Toni Comín contra l’ordre de detenció del Tribunal Suprem. Segons fonts del TC, la decisió s’ha pres per la «manifesta inexistència de violació del dret fonamental tutelable». La resolució de la sala formada per tres jutges s’ha aprovat amb el vot contrari de la magistrada Laura Diez Bueso en considerar que no era una decisió «urgent» i que, de fet, el recurs d’empara s’havia d’haver admés. Així, els vots favorables dels jutges Concepció Espejel i César Tolosa Tribiño han estat suficients per a rebutjar el recurs de Puigdemont i Comín.
Espejel i Tolosa són considerats jutges conservadors. La primera perquè va ser proposada pel PP per al TC i el segon perquè el va postular l’ala conservadora del Poder General del Poder Judicial. En canvi, la progressista Bueso va ser proposada pel govern de Pedro Sánchez.
Els dos magistrats justifiquen la seua competència per decidir sobre el recurs perquè aquest anava acompanyat d’una petició de mesures cautelaríssimes respecte a l’ordre de detenció. En el seu vot particular, Bueso discrepa que la sol·licitud de cautelars «per si mateixa justifique la necessitat de decidir sobre l’admissió de l’afer per part de la Secció de Vacances» i que cal una «urgència» que motive aquesta decisió.
La jutgessa progressista nega que el recurs d’empara fos urgent perquè Puigdemont i Comín «no es troben en territori espanyol» i «no es pot arribar a produir una vulneració efectiva dels drets que s’han de protegir», ja que «desenvolupen les seues funcions representatives fora del territori espanyol». «Cap dels dos està actualment privat de llibertat», afegeix.
Boye critica la rapidesa del TC
«Vam presentar el recurs el 31 de juliol i ja està resolt… ni un “judici ràpid” és tan ràpid», s’ha queixat Gonzalo Boye, l’advocat de Puigdemont i Comín aquest dimecres 9 d’agost en un missatge a les xarxes socials.
La situació de Puigdemont i Comín
El Tribunal Suprem té un cas obert contra Puigdemont i Comín pel referèndum de l’1 d’octubre del 2017. Amb la reformulació de la causa del ‘procés’ al Suprem a principis d’aquest any per la derogació de la sedició, als dos eurodiputats de Junts ara ja només se’ls hi atribueix un delicte de malversació i un de desobediència. Tots dos van perdre la immunitat europarlamentària cautelar al juliol després que Tribunal General de la Unió Europea desestimara una demanda seua contra el Parlament Europeu per l’alçament d’aquesta protecció.
El jutge instructor del Suprem Pablo Llarena esperarà que Puigdemont i Comín apel·len en última instància al Tribunal de Justícia de la UE en les pròximes setmanes per decidir com reactiva les ordres de detenció europees contra ells, ja que el TJUE els hi podria tornar a concedir immunitat cautelar. Ara bé, Llarena manté l’ordre de detenció nacional contra Puigdemont i Comín que, de fet, no s’ha alçat mai des de finals del 2017. La defensa dels eurodiputats de Junts ha protestat diverses vegades per aquesta situació.
