En l’actualitat, tenim la guerra a Ucraïna que, com ja vam dir uns quants, era impossible que guanyaren els ucraïnesos (l’OTAN els ha plantejat cedir una part del seu territori a Rússia per a entrar a l’Aliança i la famosa contraofensiva ucraïnesa ha sigut un fracàs) i que la guerra no era sobre Drets Humans sinó dels EUA, tractant de mantenir la seua hegemonia al món a qualsevol preu, blanquejant un règim fruit d’un colp d’estat i dirigit per nazis que porten quasi 10 anys massacrant al Donbass.
Malgrat això, Occident i Zelenski es neguen a firmar un armistici amb Rússia o acceptar el pla de pau de la Xina; i mentrestant, continuen acumulant-se els morts, els ferits i els refugiats.
Ara, es pot sumar una altra possible guerra, aquesta a Níger, on hi ha hagut un colp d’estat contra el règim profrancès i el nou govern es nega a vendre urani a França. No oblidem que a Níger el 80% de la població no té electricitat, mentre que una de cada tres bombetes franceses funcionen amb urani de Níger. De nou, un altre cas que demostra que no es tracta de Drets Humans i democràcia, sinó dels interessos occidentals, en concret del moribund imperi francès, que està disposat a lluitar contra Níger, però també contra Burkina Faso i Mali, que s’han compromès a defendre al país africà, i Algèria i Turquia s’oposen a una intervenció militar i a les sancions.
Aquests i altres països africans fa molts anys que reben ajuda i fan negocis amb Rússia i la Xina, allunyant-se d’Occident. Així, som testimonis d’un ressorgiment del panafricanisme antioccidental, que identifica (i amb raó) a Europa i als EUA amb el colonialisme, l’espoli i els assassinats en massa contra l’Àfrica.
Si Occident està tan preocupat pels Drets Humans, per què no fa una intervenció militar contra el Marroc, que continua explotant i atacant al poble sahrauí; i contra Israel, que practica un autèntic apartheid contra Palestina des de fa dècades? Ah no, que eixos són aliats dels EUA i ajuden a «controlar» la immigració cap a Europa.
Al mateix temps, als països pobres continuen morint milions de persones de fam i de malalties curables o tractables; també als països occidentals, especialment als EUA, on literalment et deixen morir al carrer si no pots pagar la factura mèdica.
Empreses locals o directament occidentals utilitzen a xiquets i xiquetes com a mà d’obra esclava per a satisfer les necessitats dels països rics.
Milions de dones i xiquetes víctimes de la violència de gènere per tot el món (física, psicològica, emocional, la indústria sexual, l’ablació del clítoris, matrimonis forçats i infantils, etc.), moltes vegades sense rebre cap mena de protecció per les autoritats. Un terrorisme masclista que estem patint també a casa nostra, mentre el feixisme i els seus aliats neguen la seua existència, eliminen Punts Violeta i posen a maltractadors condemnats com a vicepresidents de comunitats autònomes.
Milions de refugiats que fugen d’aquestes situacions, dels conflictes que inicia Occident als seus països, del terrorisme, del canvi climàtic (que també nega el feixisme que defensa els interessos capitalistes), per la seua orientació sexual i/o identitat de gènere (ací cada vegada hi ha més crims contra les persones LGTBIQA+ per part de fatxes i bèsties ignorants al crit de «maricón» i «monstre»), per motius religiosos o ètnics… És a dir, volen trobar una vida millor, fins i tot arriscant les seues vides, com ho van fer molts europeus que van emigrar a Amèrica.
La resposta de la UE, que va donant lliçons de democràcia i DDHH, és una necropolítica migratòria que resulta en milers de morts a les fronteres i al Mediterrani (a la frontera entre els EUA i Mèxic és igual o pitjor), a més de permetre que partits i mitjans de comunicació difonguen missatges racistes i xenòfobs basats en mentides que identifiquen migració amb delinqüència i la gent tinga por de les persones migrants. Així, les elits aconsegueixen que el penúltim s’enfronte a l’últim, i no al sistema capitalista i heteropatriarcal que només causa pobresa i misèria a tot arreu. Eixa és l’única i vertadera causa de tots els problemes al món.
I mentre pareix que els Quatre Genets de l’Apocalipsi han arribat, què fan els nostres mitjans de comunicació, també eixos tan progressistes com La Sexta? Publireportatges de Leonor, sobre com és de bonica i parlant d’ella com si fora una més del poble perquè ha entrat a l’acadèmia militar, encara que s’ha saltat la prova d’accés, superarà la carrera per molt mal que ho faça i es desplaçarà entre Saragossa i Madrid amb el Super Puma, 5.000€ l’hora del vol (on estan eixos grans patriotes que es queixen tant del Falcon?). Tot això només per ser la filla de Felipe de Borbón. Per no parlar que probablement no utilitzarà armes carregades perquè, tenint en compte els precedents familiars, es podria disparar a si mateixa o a altres. No oblidem què va passar amb el germà de Juan Carlos de Borbón.
També els mitjans es dediquen a parlar sobre on anirà la gent de vacances, que l’enorme incendi a Tenerife no afectarà al turisme, llevar-li importància fins a l’altre dia a l’agressió sexual del corrupte i masclista de Rubiales a la campiona Jenni Hermoso (i no mencionar ni a Irene Montero, ni a Ione Belarra ni a Pablo Echenique, que ho van denunciar quasi immediatament), publireportatges constants a Díaz, Errejón i Baldoví, etc. I per descomptat, mentides contra la Llei Només Sí És Sí, la Llei Trans, la Llei d’Habitatge, les persones migrants i atacs constants contra Podemos, Irene Montero, Canal Red, els independentistes i la plurinacionalitat.
Tots aquests problemes a escala mundial són, com ja he dit, resultat del sistema capitalista heteropatriarcal, i no se solucionen amb falses esquerres que no volen soroll i parlen molt de diàleg i afecte, a més d’invisibilitzar a l’esquerra partisana (Díaz no va deixar anar a representants de Podemos i de la resta de la coalició a la ronda de consultes del rei), sinó amb la unitat de la classe treballadora i dels pobles del món per a construir el socialisme.
En el cas d’Espanya, implica consolidar la majoria republicana i plurinacional que vol transformar el país i que ha d’allunyar-se del PSOE i Sumar. Laura Arroyo ho explica molt bé en aquest article. També ho fa Pablo Echenique.
Quin hauria de ser el programa electoral d’aquest bloc republicà i plurinacional? Ací he fet algunes propostes concretes.
Com aconseguirem aquest segon Pacte de Sant Sebastià? Jo faria el mateix que quan elegeixen un nou Papa: tancar a tots els representants polítics, sindicals i de col·lectius socials en una sala fins que es posen d’acord. Això i el recordatori que les falses esquerres són inútils i que el bloc reaccionari ens vol empresonar, al mateix temps que el capitalisme heteropatriarcal continua cobrant-se noves víctimes per tot el planeta mentre parlem. La següent víctima podria ser algú d’eixa sala o alguna persona que li importe.
