Juanfran Pérez Llorca, el candidat designat pel PP com a candidat per substituir Carlos Mazón a Les Corts amb el vistiplau de Vox, resideix en una casa familiar de Finestrat (la Marina Baixa), que no consta en la seua declaració de béns al parlament valencià, amb una piscina construïda entre 2016 i 2020. en una parcel·la vinculada al seu entorn familiar. Diari La Veu ha contrastat que es tracta d’una parcel·la vinculada al seu entorn familiar, com va avançar eldiario.es el 21 d’octubre del 2024.
L’estudi comparatiu d’imatges aèries d’aquells anys mostra un canvi substantiu: on el 2016 no hi havia làmina d’aigua, el 2020 ja hi apareix una piscina d’obra. Aquest interval temporal, sumat a la naturalesa de l’actuació, obliga a verificar l’existència del títol habilitant específic que exigeix la normativa per a aquesta classe d’obres. Títol, que segons especifica l’Institut Cartogràfic Valencià, no està habilitat.
El règim valencià de disciplina urbanística és clar: una piscina annexa a un habitatge, especialment en àmbits amb servituds territorials o en sòl no urbanitzable, requereix llicència municipal pròpia i, si escau, autoritzacions sectorials. L’antiguitat de la casa principal no “regularitza” elements executats posteriorment; cada peça nova ha de ser emparada per un expedient amb projecte, informes i resolució. Quan aquest expedient no existeix o no es pot acreditar, l’obra es considera no autoritzada i queda sotmesa a accions de restauració i sanció.
Ortofotos de 2014 i 2020 mostren que, on hi havia un element provisional, el 2020 ja apareix una piscina d’obra en una parcel·la d’uns 800 m² vinculada al l’entorn de Pérez Llorca, en sòl no urbanitzable comú. Consta llicència municipal de “reforma i ampliació” (2016), sense indicis d’una bassa de reg prèvia. El règim de “fora d’ordenació” i els plans de minimització no legalitzen obres noves ni reformes posteriors a la LOTUP. El cas pot derivar en restauració i sancions per part de l’Ajuntament i, si escau, de l’Agència Valenciana de Protecció del Territori (AVPT).
En aquest cas, les comprovacions efectuades apunten en una mateixa direcció: la piscina es va construir després de l’habitatge i no apareix cap rastre d’una llicència específica per a l’execució. Segons ha pogut saber Diari La Veu i va assenyalar prèviament eldiario.es, l’absència d’aquest títol habilitant situa l’obra com a actuació no autoritzada. L’anàlisi del registre gràfic municipal i la revisió d’antecedents de la finca reforcen aquesta conclusió, atés que el que hi figura com a antiguitat acreditada és la construcció principal, no la piscina incorporada amb posterioritat.
A diferència d’altres elements antics que poden haver quedat fora d’acció per prescripció, una piscina recent no gaudeix d’aquesta cobertura temporal. Això significa que l’administració competent pot incoar procediment en qualsevol moment, requerir la legalització si fora viable o ordenar la restitució de la realitat física alterada, acompanyada de les sancions previstes. En l’àmbit valencià, aquestes funcions recauen en l’ajuntament i, quan corresponga, en l’AVPT.
La peça rellevant, per tant, no és una discussió privada sobre una propietat, sinó el compliment objectiu de la normativa. La cronologia documentada entre 2016 i 2020 i la inexistència d’un expedient de llicència específic per a la piscina situen l’actuació fora de dret. Amb els elements contrastats fins ara, la conclusió és inequívoca: la piscina s’ha executat sense l’empara administrativa exigible i està exposada a l’actuació disciplinària prevista per la llei. La qüestió és que abans del 2014 les modificacions poden quedar prescrites, però després d’aquesta data els incompliments normatius ja no prescriuen per una modificació legislativa.
Un habitatge que no consta en la seua declaració de patrimoni
La declaració de béns i rendes registrada a Les Corts el 30 de juliol del 2025 l’actual alcalde de Finestrat, diputat per Alacant consigna unes retribucions netes com a parlamentari de 88.151,82 euros, 159,14 euros en rendiments de capital i una quota d’IRPF autoliquidada de 27.567,38 euros, xifres que el mateix diputat vincula amb l’últim exercici fiscal declarat davant Hisenda.
El nucli familiar de Pérez Llorca manté vincles societaris a la Vila Joiosa (la Marina Baixa) en empreses dels sectors de l’allotjament i la promoció immobiliària. En la documentació mercantil consultada figuren denominacions com Costa Jonense Gestión de Hoteles SL (amb domicili a l’avinguda del Port), Rancallosa SL (NIF B03970894) i Rancallosa I SL, així com Sierra Montibolí SL, Playa Varadero SL, Barberes Nord SL i Elbim Hotel SL. Les funcions d’administració i representació han recaigut en diferents etapes en membres de la família, amb presència destacada de les germanes Maria Magdalena i Patricia Pérez Llorca, fet que dibuixa un entramat empresarial d’arrel local i activitat continuada a la Marina Baixa. Aquests vincles tampoc s’especifiquen en la seua declaració de béns a Les Corts.
Aquest diari ha recollit i verificat els indicis materials i tècnics que sostenen aquesta informació. Mentrestant, el cas obliga a posar el focus en la traça de les obres i en l’aplicació igual per a tothom de la disciplina urbanística. Diari La veu s’ha intentat posar en contacte amb Pérez Llorca a través de missatge i per via telefònica les últimes setmanes i ha estat impossible.
