Tot i que el PSPV pretenia evitar situacions de guerra interna de cara a materialitzar el relleu de Ximo Puig, el cert és que fins ara no ho està aconseguint. Els socialistes valencians, tot i haver viscut una experiència traumàtica en una situació idèntica a partir del 1995, quan després de la victòria electoral d’Eduardo Zaplana es va maniobrar el relleu de Joan Lerma en un ambient d’enorme hostilitat interna, tampoc no aconsegueixen actualment pactar un relleu plàcid en la secretaria general.
A hores d’ara els candidats a succeir Ximo Puig al capdavant del partit continuen sent els mateixos. L’elegida per Ferraz, seu de la direcció estatal del PSOE, és la ministra de Ciència i exalcaldessa de Gandia (Safor), Diana Morant, qui també té bones relacions amb l’expresident valencià i serviria com una solució de consens entre dos protagonistes polítics, Pedro Sánchez i Ximo Puig, que mai no han guardat bona sintonia.
Malgrat aquesta proposta hi ha més candidats al si del PSPV que aspiren a prendre el relleu de Puig. Es tracta del secretari del partit a la demarcació d’Alacant, Alejandro Soler, qui també va ser alcalde d’Elx (Baix Vinalopó) entre 2007 i 2011; i del seu homòleg a la demarcació de València i també alcalde de Mislata (Horta Sud) des del 2011, Carlos Fernández Bielsa.
Els dos, com a mínim fins ara, no han sigut capaços de pactar una candidatura conjunta que alguns companys de partit pronosticaven per a enfrontar-se amb més garanties a la candidata oficialista, que pretén liderar una candidatura de consens que evite les primàries. És en això en el que el partit està maniobrant per a evitar enfrontaments interns, tot i que no tothom dona per bona aquesta solució.
La raó és que molts consideren que un consens entre aquestes parts seria pràcticament fictici i que abocaria el partit a una convivència impracticable al si de la direcció entre personalitats que aspiren a controlar la formació amb mà de ferro. En el cas d’Alejandro Soler, el seu treball intens i continuat a nivell orgànic fa pensar a molts militants que el seu cohabitatge amb líders que no estiguen sota la seua tutela és poc menys que impossible. Tot i així, Soler, que ha trobat sintonia amb el dirigent socialista alacantí Ángel Franco, estaria disposat a trobar una fórmula en què l’elegit com a nou secretari general del PSPV no haja de ser, necessàriament, també el candidat a la presidència de la Generalitat el 2027, quan previsiblement se celebraran les pròximes eleccions valencianes si no hi ha cap avançament.
Pel que fa a l’alcalde de Mislata, Carlos Fernández Bielsa, aquest aspirant ha fet un pas endavant per a presentar un equip de treball que l’acompanyaria en la seua candidatura. Aquest està format per Bartolomé Nofuentes, regidor a Quart de Poblet (Horta Sud) i responsable de Fons Europeus per a Albània; Elisa Valia, regidora a l’Ajuntament de València; Salvador Broseta, exsecretari general del partit a València i exsubsecretari de la Conselleria de Justícia; per l’exsenador per Castelló Pep Lluís Grau; per la tercera tinent d’alcaldia a Vila-ral (Plana Baixa) i diputada a Les Corts, Sabina Escrig; per l’exregidora a Mutxamel (l’Alacantí) Naiara Fernández i per qui va ser el candidat del partit a l’alcaldia de Finestrat (Marina Baixa) en les últimes eleccions, Juan Guillermo Algado. També entraria en aquest equip Laura Barrios, membre de les joventuts del PSPV i recentment nomenada fallera major a Carcaixent (Ribera Alta).
L’episodi gallec
Mentrestant, aquest cap de setmana a la Corunya el PSOE celebrarà la seua convenció en un context marcat per la contesa electoral a Galícia, que se celebrarà el 18 de febrer i en què les enquestes pronostiquen una nova majoria absoluta del PP, si bé el partit que aspira a assolir la presidència de la Xunta si es produeix un tomb electoral és el BNG.
En aquesta convenció hi haurà la primera plana del partit: des del president Pedro Sánchez i l’expresident José Luis Rodríguez Zapatero fins als líders territorials, a més de ministres, eurodiputats i militants de base. El partit aspira a aprofitar l’esdeveniment per posar ordre intern en el PSPV i decidir una data per al congrés del partit a l’espera de si es poden evitar primàries o si finalment se celebren per a triar un nou o una nova dirigent entre els aspirants. Una pau difícil que els socialistes valencians hauran d’aconseguir si, a més de perpetuar la guerra interna, emulen també el llarg període que van transitar a l’oposició entre 1995 i 2015 en benefici del PP.
