L’abandonament de Vox del govern valencià dibuixa un escenari que fins ara havia resultat inèdit en la política del país, i és que per primera vegada un executiu no disposa de majoria parlamentària clara per tirar endavant les mesures que vulga impulsar.
Pel moment en què ha arribat aquesta decisió sobtada no sembla clar que el PP estiga especialment incòmode, ja que els dos partits han tingut temps en un any d’aprovar pressupostos –per la qual cosa el president Carlos Mazón els podrà prorrogar els pròxims cursos si no hi ha acords al respecte– i de tirar endavant les lleis més aberrants que les dues formacions anhelaven. La de «Concòrdia», de fet, va ser aprovada poques hores abans que Vox confirmara definitivament que abandonava el Consell per decisió directa de Santiago Abascal des de Madrid. El centralisme és, exactament, això, i ara un gran defensor d’aquest model com Vicente Barrera ha topat amb aquesta pràctica, que l’ha deixat sense càrrec malgrat no estar d’acord amb la mesura, que s’ha pres ben lluny de València.
Però allò més transcendent d’aquest nou escenari serà, segurament, el paper que podrà desenvolupar l’oposició. No està clar quina postura adoptarà Vox a partir d’ara, un partit que lluny d’estar unit mostra moltes diferències internes. De fet, els diputats ultradretans triats a la demarcació d’Alacant, un total de cinc, semblen favorables a la decisió d’Abascal, posició no compartida pels altres representants i pels consellers que han hagut d’abandonar el càrrec.
Davant la incògnita si el PP podrà continuar fent i desfent amb el suport de Vox, que no se sap si els seus diputats enduriran o no el discurs contra el partit que ara governa el Consell en solitari, resta per saber si l’oposició explorarà o no vies d’entesa amb el PP a canvi de possibles contrapartides. Per descomptat, lleis com la «llibertat educativa» o mesures antidemocràtiques com la que ha servit per repolititzar la radiotelevisió valenciana o per a reformar l’Agència Antifrau dificulten qualsevol ambient d’entesa.
Però davant un probable enduriment de Vox, cal no descartar l’opció que l’esquerra puga intentar condicionar el suport a determinades mesures del PP si en rectifiquen algunes de les anteriors. Un escenari bastant poc possible i que l’esquerra actualment descarta. En canvi, si l’oposició vol ser útil, només té dues opcions: o fer rectificar la deriva del PP a canvi del seu suport o erigir una alternativa electoral amb garanties que a hores d’ara no existeix, almenys si es fa cas dels resultats dels comicis que s’han celebrat des del passat 28 de maig –eleccions espanyoles l’any passat i eleccions europees el 9 de juny.
L’esquerra valenciana té, per tant, una gran oportunitat en aquest nou escenari, però sobretot té una gran responsabilitat.
