El 24 de maig del 2015 els resultats electorals van posar fi a més de 20 anys de poder absolut del PP al País Valencià. Des que el 1995, Eduardo Zaplana es va convertir en president de la Generalitat mitjançant un pacte amb González Lizondo, líder d’Unió Valenciana, les majories s’havien succeït cada quatre anys. Finalment, s’obria un cicle polític nou en què els governs de coalició possibilitarien canvis a la Generalitat, la Diputació de València i la majoria de les grans ciutats.
A València, el PP passava de 20 regidors a 10 i l’alcaldessa, Rita Barberá, no podia dissimular els mals resultats mentre s’abraçava amb el seu company de partit Serafín Castellano: «Quina hòstia!… Quina hòstia!», va exclamar en un atac de sinceritat. Aquella nit, la darrera d’una època, ella i l’aleshores president Alberto Fabra abandonaven la seu del partit al carrer de Quart en els cotxes oficials sense les habituals aclamacions dels militants i seguidors. Les derrotes espanten les fidelitats que semblaven indestructibles poc abans.
El PP va guanyar, però només va obtindre 31 escons a les Corts, enfront dels 55 de les eleccions anteriors; el PSPV va aconseguir 23 diputats (10 menys); Compromís, 19 (13 més que quatre anys abans) i, Ciutadans i Podem, 13 cadascun. Esquerra Unida del País Valencià es quedava fora del parlament després de quatre anys de treball ben fet. Un desenllaç injust que privava la política valenciana d’un altre líder de pes com era Ignasi Blanco.
Els socialistes, paradoxalment, acabarien situant-se al capdavant d’un govern de canvi. Ximo Puig, el candidat del PSPV, va afirmar aquella mateixa jornada: «Els valencians i les valencianes han votat canvi i han decidit que eixe canvi el lidere el Partit Socialista». Tanmateix, encara quedaven setmanes de negociacions perquè es constituïra el nou govern.
Mentrestant, la candidata de Compromís, Mónica Oltra, també assegurava que el seu partit estava «disposat» a encapçalar el nou Consell. «Em vaig presentar per a ser presidenta i els resultats donen per a això», reblava.
Aquella nit, milers de ciutadans, convocats per Intifalla, es van aplegar davant de l’Ajuntament del Cap i casal, feu del PP fins llavors, per a celebrar que qui havia estat batlessa des del 1991 no repetiria mandat. «Rita Barberà a fer la mà», van corejar les persones congregades per a acomiadar-la. «Que creme València!», ressonava a la plaça, plena de gom a gom. Els càntics i les mostres d’alegria van envair el centre de la ciutat durant hores. Al voltant de les 00.45 hores, hi van arribar diversos dirigents de Compromís, entre els quals hi havia Mónica Oltra, que va ser rebuda al crit de «presidenta, presidenta».
Per part seua, Antonio Montiel, candidat de Podem, va valorar el paper de la formació morada com a «decisiu en aquest resultat» i va asseverar que el bipartidisme s’havia acabat al País Valencià «tal com el coneixíem fins ara». «A partir de demà comença una nova forma de fer política», remarcava.
