Hi havia moltes ganes d’eixir al carrer per part dels votants més convençuts de Vox. Tantes que els càntics pràcticament no es repetien, perquè la motivació havia estimulat l’enginy. Del «Pedro Sánchez, hijo de puta» al «joven español, defiende tu nación», passant per algun vers lliure –mai millor dit– que s’arrencava a imitar a Los del Río i cantava «España tiene un color especial…», sense saber com continuar. Fins i tot era freqüent la divisió entre els qui, quan els càntics esmentaven el president del Govern espanyol en funcions, s’hi referien com a «Pedro» i els qui directament l’anomenaven «perro».
La concentració d’aquest dimecres a Alacant contra l’amnistia, convocada davant la seu local del PSOE, consta que ha estat organitzada per un grupuscle desconegut anomenat Revuelta i que, segons han anat publicant els mitjans aquests dies, es defineix com un moviment juvenil que vol «renovar la nació» davant les «amenaces del separatisme, la corrupció i les polítiques antifamiliars». Reaccionaris de tota la vida que, sense l’empenta de Vox a les xarxes socials, haurien passat encara més desapercebuts.
Vox ha sigut, de fet, el gran patrocinador d’aquesta exhibició de mala digestió electoral. Entre els assistents se sentien crits que acusaven Pedro Sánchez de colpisme i es barrejaven amb altres que demanaven eleccions de manera un tant grollera –«si tienes cojones, convoca elecciones»–, o el ja clàssic «que te vote Txapote» que el 23 de juliol, contra pronòstic, no va funcionar.
Les conseqüències de la derrota
En les últimes eleccions estatals, de fet, Sánchez va aconseguir sobreviure, i els assistents dissimulaven aquesta derrota amb un seguit de proclames reflectides també en les pancartes, com ara «España no se arrodilla». Amb l’entusiasme dels presents, alguns dels quals tornaven afònics a casa, tot fa pensar que el poc més de mig miler de persones concentrades a les immediacions de la seu del PSOE –la Policia espanyola impedia el pas al carrer on se situa– havien eixit al carrer amb les ganes de veure’s protagonitzant les protestes que aquests dies obrien els telenotícies. Però la intensitat de la concentració no ha sigut la de la totpoderosa Madrid, que acostuma a liderar les revoltes d’indignació patriòtica amb una vehemència que aquests dies s’ha passat de voltes.
Entre les converses privades se sentien persones que insultaven, un per un i a crits, els protagonistes de la possible investidura. D’altres, més pensatius, comentaven l’esperança que tenien que al final tot quedara en no res i es repetiren eleccions. «¡El rey no querrá firmar esa animalada, y si lo hace la monarquía me sobrará!», afegia un altre. Entremig passava, totalment desapercebut entre el públic, l’exregidor de Vox Pepe Bonet, evidenciant la desconnexió de la ciutadania alacantina amb la política local. La diputada Ana Vega, síndica del partit ultradretà a Les Corts, situada al capdavant de la concentració, no era sol·licitada pels manifestants ni per a una trista foto.
La força de Vox
Enmig d’aquest esclat patriòtic, renovat amb càntics d’originalitat inesperada, un assistent relacionat amb el PP d’Alacant reconeixia que hi havia certa preocupació. La manifestació, al remat protagonitzada per Vox, resultava un «èxit total». I ho era en tant que en una ciutat com la d’Alacant la capacitat de convocatòria s’ha demostrat, històricament, més que complicada. Per això, en un missatge de whatsapp, un militant del partit de Carlos Mazón feia una crida als companys i simpatitzants per «omplir la plaça de l’Ajuntament» el diumenge, quan el PP combregarà concentracions contra l’amnistia en totes les capitals de demarcació –també a la d’Alacant.
Possiblement el PP ha encertat en desmarcar-se de les mobilitzacions violentes que s’han desenvolupat a Madrid, però no ha estat hàbil en no avançar-se a Vox en les concentracions convocades en altres ciutats. El partit ultradretà ha tret profit de les ganes que molts dels seus votants, i també d’altres molts del PP, tenien de protestar a Alacant després de dues jornades intenses –també a nivell mediàtic– contra l’amnistia davant la seu de Ferraz. Vox, en aquest sentit, s’ha anticipat al PP. Però aquesta iniciativa només ha servit per a omplir la plaça del General Mancha, la que connecta el centre d’Alacant amb el barri de Sant Blai, sense arribar a ocupar ni una petita part dels carrers adjacents.
Com a cloenda, algunes curiositats. Al centre de la plaça que ha acollit la protesta hi ha un kebab decorat amb banderes d’Espanya, però aquesta mostra «d’integració» teòricament benvinguda per la dreta no evitava els càntics inesperats –per improcedents– de «España cristiana, y no musulmana». Poc més tard, quaranta minuts després de la convocatòria, els primers concentrats començaven a marxar i un jove, acompanyat de la seua parella, preguntava despistat si Puigdemont ja havia tornat a Espanya. Tot seguit, comentava, amb certa consternació davant el que havia sentit, que «tampoco habrá que matarlo, ¿no?». Per últim, al forn situat a tocar de la mateixa plaça, que ha venut centenars de cerveses als manifestants, un dels assistents recordava que el Reial Madrid disputaria un partit de la Champions en pocs minuts i que la gent no tardaria a marxar. «Al final, España también es esto, ¿verdad?», concloïa amb to sarcàstic, però amb l’orgull de qui s’estima el seu país tal com és.
