A les lleis que PP i Vox van aprovar dijous a les Corts Valencianes i que serviran per a polititzar À Punt, per a perjudicar el valencià a l’escola i en l’àmbit acadèmic, per a limitar els recursos de l’escola pública i per a convertir Antifrau en una institució a mida se sumarà, pròximament, l’aprovació de la llei de «concòrdia». Totes s’han elaborat i es desenvoluparan sota el pretext d’un concepte que la dreta espanyola ha explotat de manera tramposa, que és el de la «llibertat». Clar que no cal mirar de prop en què consisteixen aquestes lleis per a constatar que de «llibertat» en tenen ben poca.
PP i Vox defensen tant la «llibertat» que han fet aquestes lleis sense tindre en compte el criteri dels especialistes. Han aprovat la «llibertat educativa», la reforma legal d’À Punt i aprovaran la llei de «concòrdia» ignorant els clams de les entitats acadèmiques i de les associacions de mares i pares d’alumnes, de la Unió de Periodistes Valencians i de les associacions memorialístiques, historiogràfiques i fins i tot de l’ONU.
No és llibertat el que defensen si aproven lleis que van en contra del sector a favor del qual en teoria han de vetlar. Si la llei de «llibertat educativa» només proporciona la «llibertat» de poder no estudiar en valencià, si la llei que reforma À Punt només serveix per a multiplicar el control polític de la radiotelevisió pública i si la llei que defensa la «concòrdia» equipara períodes democràtics a períodes dictatorials, la «llibertat» que tant diuen defensar és una fal·làcia molt difícil de sostindre.
L’esperit d’aquestes lleis encaixa perfectament amb l’actitud del PP, el vertader responsable de tot aquest insult democràtic –ells són els responsables de comprar i assumir les polítiques regressives de Vox–, amb la celebració de l’Orgull d’aquest cap de setmana. El PP s’ha dedicat a menysprear i a marginar les entitats que aquests anys han organitzat aquest esdeveniment reivindicatiu al qual, no oblidem-ho, el PP va decidir sumar-s’hi per mera conveniència. Amb l’aprovació del matrimoni homosexual per part del Govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero l’any 2004, va ser el PP qui, emparant-se en discursos homòfobs i patriarcals, va presentar recursos al Tribunal Constitucional i va omplir els carrers i els mitjans de consignes totalment contràries a la igualtat. Ara, el PP, emparant-se també en la «llibertat», diu defensar els mateixos drets contra els quals es mobilitzava agressivament fa dues dècades, i criminalitza aquells que van treballar des de l’estigmatització, des de l’adversitat i sovint fins i tot des de la clandestinitat per conquerir-los, argumentant que aquesta festa «no s’ha de polititzar» i que «no ha de ser sectària», tal com ha estat dient aquests dies la consellera Susana Camarero.
És aquesta la «llibertat» que defensen: la d’erigir-se ells mateixos com els seus grans defensors mentre ignoren i assenyalen els qui de veritat són els responsables d’haver-la aconseguit. El moviment LGTBI, els defensors de l’escola pública, l’activisme pel valencià, els defensors d’una premsa lliure i plural, els sindicalistes, els ecologistes i un llarg etcètera són, per al PP –i per descomptat per a Vox–, enemics del seu model polític, social i cultural. Per això els arraconen, per això els assenyalen i per això fan lleis a la seua contra. Fora bo tindre-ho present i no oblidar-ho sempre que al PP li interesse disfressar-se amb el vestit de la cordialitat i fer un ús tan barroer d’aquesta «llibertat», que amb ells es veu molt més deteriorada.
