La Llei de «concòrdia» de PP i Vox ha estat aprovada aquest dijous a les Corts Valencianes gràcies als vots de dreta i la ultradreta i amb el rebuig de l’oposició.
El president de la Generalitat, Carlos Mazón, i els consellers i els diputats de PP i Vox s’han posat drets en finalitzar la votació, mentre els diputats del PSPV han alçat cartells amb el lema «Veritat, justícia i reparació» i els de Compromís han mostrat llibres relacionats amb la memòria democràtica.
Així ho han escenificat després del rebuig de les esmenes de l’oposició que quedaven «vives» i l’aprovació de la norma, que substitueix la Llei de Memòria Democràtica del 2017 i es retrotrau fins al 1931 en compte de fins a l’inici de la democràcia.
Durant l’últim debat de la Llei de «concòrdia», que va tindre lloc aquest dimecres, tant PSPV com Compromís van advertir que la recorreran davant «qualsevol instància» estatal com internacional, mentre el PP els va acusar de voler judicialitzar la política.
Segons Mazón, «la diferència» entre la Llei de Memòria Democràtica de l’anterior govern del Botànic i la de «concòrdia» del seu equip que s’ha aprovat és que el Consell, format per PP i Vox, ratifica «els drets de totes les víctimes de violència política». «Nosaltres ratifiquem els drets de totes les víctimes de violència política, de totes», ha dit.
Després d’això, ha al·ludit a l’edil del PP a Ermua, Miguel Ángel Blanco, assassinat per ETA al juliol del 1997, i ha dit que si haguera nascut a Castelló de la Plana, amb la Llei de Memòria «no seria víctima de violència política», una cosa que si que es reconeixeria amb la Llei de «concòrdia» de l’actual govern de la Generalitat Valenciana.
Per part seua, el síndic de Vox, José M. Llanos, ha manifestat que «hui és un dia històric per a l’històric regne de València». «Hui guanyem un poc més de llibertat per als valencians amb la llei», ha dit.
Tanmateix, aquest dimecres el president del Grup per a la Recuperació de la Memòria Històrica del País Valencià, Matias Alonso, va lamentar l’aprovació definitiva de la Llei de «concòrdia», ja que considera que suposarà tornar a «èpoques passades» i al «guerracivilisme» en lloc de mantindre la de Memòria Democràtica del 2017 que ja protegia «totes les víctimes».
