El Ple del Congrés debatrà i votarà, dimarts vinent, la presa en consideració d’una proposició de llei de Compromís de reforma del Codi Penal perquè els partits que es beneficien d’un finançament il·legal puguen ser suspesos temporalment d’activitat, se’ls prohibisca rebre subvencions i, fins i tot, puguen ser dissolts.
Amb aquesta iniciativa, Compromís vol omplir el “buit legal” que, al seu parer, existeix actualment en la legislació espanyola, que permet castigar de forma individual la participació en estructures de finançament il·legal però no els partits, com a persones jurídiques, que les munten o se’n beneficien.
Compromís sosté que aquesta situació suposa un dèficit en la tutela penal a la qual té dret la ciutadania per a “salvaguardar-se d’aquelles actuacions que, en matèria de finançament il·legal dels partits polítics, resulten més perjudicials per a la salut democràtica” de l’Estat”, és a dir, no les que cometen “individus aïllats” sinó “xarxes organitzades pels partits”.
Amb aquests arguments, el partit valencià planteja introduir un nou apartat en l’article 304 del Codi Penal per a poder imposar penes de multa d’un a cinc anys a les persones jurídiques responsables d’aquests fets.
També demana la possibilitat de dissoldre aquests partits, amb “la pèrdua definitiva de la seua personalitat jurídica, així com la de la seua capacitat d’actuar de qualsevol manera en el tràfic jurídic o dur a terme qualsevol classe d’activitat, encara que siga lícita”.
Clausura de locals
La llei preveu la possibilitat de suspendre’n les activitats per un termini màxim de cinc any i la clausura dels seus locals i establiments. També preveu la inhabilitació d’aquests partits per a l’obtenció de subvencions i ajudes públiques per a contractar amb el sector públic i per a gaudir de beneficis i incentius fiscals o de la Seguretat Social, per un termini que no podrà excedir els 15 anys.
Finalment, planteja un apartat per a incloure la possibilitat de la “intervenció judicial”, amb la finalitat de “salvaguardar els drets dels treballadors o dels creditors pel temps que s’estime necessari”, mai superior als cinc anys.
