Aquest dilluns, al Congrés de Diputats, PSOE, Sumar, ERC, Junts, Bildu i BNG han registrat la proposició de llei d’amnistia, titulada «Llei Orgànica d’Amnistia per la Normalització institucional política i social a Catalunya». Una norma que abasta els fets des del primer de gener del 2012 fins a hui mateix, 13 de novembre del 2023, amb tots els actes previs i posteriors a les consultes independentistes del 2014 i el 2017, i que podria incloure implícitament diversos casos considerats per part de JxCat com de lawfare o guerra judicial i que no preveu aplicar-se a les actuacions policials més severes que impliquen tractes inhumans o degradants, al terrorisme o a la tinença i preparació d’explosius. El text s’hi inscriu el mateix dia que la presidenta de la cambra baixa espanyola, Francina Armengol, ha convocat la investidura de Pedro Sánchez, per aquest dimecres 15 de novembre.
Després d’un preàmbul amb les justificacions a través de resolucions del Tribunal Constitucional i del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que avalen la decisió d’una mesura del dret de gràcia com l’acordada entre socialistes i independentistes, el primer article de la llei descriu els actes que quedaran exempts de responsabilitat penal, administrativa o comptable, i els circumscriu a tots aquells comesos en el marc de les «consultes» celebrades a Catalunya el 9 de novembre del 2014 i l’1 d’octubre del 2017, en la preparació o les conseqüències, i executats entre el primer de gener del 2012 i el 13 de novembre del 2023. La llei s’haurà d’aplicar en cada cas concret en un termini màxim de dos mesos, sense perjudici de posteriors recursos, que no en suspendrien l’aplicació. Les resolucions que apliquen l’amnistia a cada fet concret es podran recórrer.
En concret, s’inclouen els actes tipificats com a delictes d’usurpació de funcions públiques, prevaricació o de malversació dirigits a «finançar, sufragar o facilitar» les tasques de preparació de les consultes. També inclou els actes que pogueren suposar delictes de desobediència, desordres públics i atemptat o resistència a l’autoritat, així com els «actes de desconsideració o crítica contra autoritats i funcionaris públics, ens o institucions públiques, així com símbols i emblemes en el curs de manifestacions, assemblees, obres o activitats artístiques» que reivindicaren la independència de Catalunya.
Exclosos, els actes «dolosos» i els delictes de terrorisme
En tot cas, queden exclosos de l’amnistia els actes «dolosos» contra persones amb resultat de mort, avortament o lesions al fetus, pèrdua o inutilitat d’un òrgan o membre, la pèrdua o inutilitat d’un sentit, la impotència, l’esterilitat o una greu deformitat. Això exclouria l’amnistia, per exemple, per als policies nacionals investigats per disparar una bala de goma a Roger Español que li va provocar la pèrdua d’un ull. També deixa fora de l’amnistia els fets tipificats com a delictes de tortura o tractes inhumans o degradants, «sempre que superen un llindar mínim de gravetat».
Els actes tipificats com a delictes de terrorisme també queden fora de l’amnistia sempre que hi haja sentència ferma i consistisquen en atemptats contra la integritat física o mort d’alguna persona, destrucció massiva d’instal·lacions estatals o públiques, sistemes de transport, infraestructures, sistemes informàtics, llocs públics o propietats privades que puguen posar en perill vides humanes o produir un gran perjudici econòmic. Tampoc es podrien amnistiar l’apoderament il·lícit d’avions, vaixells o altres mitjans de transport col·lectiu o de mercaderies, o la fabricació, tinença, adquisició, transport, subministrament o utilització d’explosius o armes de foc. Tot això, sempre que tinguen com a objectiu «obligar indegudament els poders públics a realitzar un acte o a abstenir-se de fer-lo, o desestabilitzar greument o destruir les estructures polítiques, constitucionals, econòmiques o socials fonamentals d’un país». Això podria fer que els CDR de l’operació «Judes», investigats per terrorisme i tinença d’explosius, no es puguen beneficiar de l’amnistia.
Els delictes de traïció i contra la pau o la independència de l’Estat o contra els interessos financers de la Unió Europea tampoc s’amnistiaran. Finalment, queden fora de la llei els actes comesos amb motivacions racistes, antisemites, antigitanes o de qualsevol altre tipus de discriminació.
Extinció de la responsabilitat penal, administrativa o comptable
La llei també especifica els detalls per aplicar-se i els efectes concrets que té sobre els casos afectats. Així, indica que la llei provoca l’extinció de la responsabilitat penal, administrativa o comptable. Els qui es troben a presó hauran de ser alliberats immediatament pels jutjats, els antecedents penals quedaran eliminats i també quedaran sense efecte les ordres de recerca i captura, tant les estatals com les internacionals. També s’alçaran les mesures cautelars, fins i tot encara que es presente un recurs d’inconstitucionalitat contra la llei.
La responsabilitat administrativa també haurà de ser arxivada definitivament. En el cas de la responsabilitat civil o comptable també quedarà extingida, excepte les que ja s’hagen dictaminat per sentència o resolució administrativa ferma i executada. Totes les responsabilitats civils sobre danys a particulars, quedaran garantides.
Els treballadors públics sancionats o condemnats podran retornar al seu lloc de feina, se’ls eliminaran les notes desfavorables als fulls de serveis i mantindran l’antiguitat com si no hagueren deixat de treballar, però no se’ls recompensarà econòmicament el temps no treballat.
L’amnistia tampoc donarà dret a cap indemnització per als amnistiats o al retorn de les multes imposades.
Tramitació «preferent i urgent»
L’amnistia s’aplicarà pels òrgans judicials d’ofici o a instància de part o de la fiscalia, i sempre amb audiència prèvia de la fiscalia i les parts, estiguen en el moment processal que siga. La seua tramitació judicial es farà de forma «preferent i urgent» i sempre abans de dos mesos. Si les resolucions que apliquen l’amnistia són recorregudes, no se suspendran.
Finalment, la disposició addicional primera modifica l’article 130.1.4 del Codi Penal i afegeix l’amnistia a l’indult com un dels motius per l’extinció de la responsabilitat criminal. La disposició addicional segona modifica l’article 39 de la Llei Orgànica del Tribunal de Comptes, on s’afegeix un tercer apartat que indica que quedaran exempts de responsabilitat els que hagen comés actes que hagen estat amnistiats.
