Quan al 2011, la llavors alcaldable per Torrent, María José Catalá va dir en un acte del PP allò de «Disculpes si algun moment em passe al valencià. És la meua llengua materna i tinc aquest defecte», molts ho van interpretar literalment. També es podia llegir com una pulla –molt subtil- als simpatitzants del PP que acabaven de xiular una altra intervenció precisament per ser en valencià. De fet, després, des del valencianisme s’ha fet bandera de la frase de Catalá i fins i tot s’han imprès samarretes amb el lema.
Potser per això, era factible pensar que el fet que València mantinguera una alcaldessa valencianoparlant no caldria patir per l’ús i difusió de la llengua pròpia de la ciutat i que es podria –fins a un punt- mantenir la certa normalització impulsada per les dues legislatures de Joan Ribó.
Els fets, però, no pareixen avalar aquella esperança. Des que és alcaldessa, l’ús públic del valencià per part de Catalá ha estat anecdòtica i lligada sobretot a actes més folklòrics o a espais explícitament valencianoparlants. Així, simbòlicament, la ciutat ha passat de tindre un alcalde que pràcticament sempre es comunicava en valencià, convertint-se en un motor de normalització, a una alcaldessa que, malgrat repetir sovint que és valencianoparlant, pràcticament mai el gasta en públic, esdevenint en un exemple del «valencià ben entès», o siga, aquell que «es guarda per a casa».
Borses de treball sense el requisit lingüístic
Més enllà del simbolisme, l’arraconament institucional del valencià al Cap i Casal es comença a notar en fets més palpables. Les dues primeres convocatòries de borses per al nomenament temporal de personal interí de l’Ajuntament, concretament en categories d’informàtics i metges, no han inclòs el valencià com a requisit. Una mesura que va molt més enllà de qualsevol govern municipal i que, de fet, vulnera el reglament lingüístic de l’ajuntament aprovat el 2005 –amb majoria absoluta del PP i per unanimitat.
«Ni Rita Barberá es va atrevir mai a menysprear de manera tan clara el valencià en les convocatòries per a accedir a la funció pública municipal, de fet, va ser ella qui va aprovar el reglament que hui Catalá vulnera», explica el regidor de Compromís Ferran Puchades. Els valencianistes temen que aquesta convocatòria marque la política lingüística per la resta de la legislatura i per açò han presentat un recurs de reposició que l’equip de govern té un mes per respondre. Si no ho fa –el termini acaba en una setmana- avisen que presentaran una demanda als tribunals i una queixa al Síndic de Greuges. «La vulneració del reglament és clara, però com aquesta no especifica les sancions, pot quedar tot en una advertència», reconeix Puchades.
Falles sense música en valencià
L’altre front on Compromís ha detectat recentment la invisibilització del valencià ha estat en les falles. No soles l’eliminació dels populars concerts de falles, que en els anys anteriors van reunir milers de persones a l’Albereda per escoltar primordialment grups en valencià. L’Ajuntament també ha modificat els articles del conveni que anualment signa amb À Punt per a la retransmissió de la festa i un dels afectats ha estat que eren els tècnics de la televisió pública els qui preparaven la música s’emet a la plaça de l’Ajuntament mentre milers de persones esperen que es llance la mascletà. Ara han estat directament tècnics municipals els encarregats d’elaborar la llista i el resultat ha estat la desapirició de la música en valencià. «des del 2016 esta megafonia promocionava la música valenciana en tota la seua diversitat lingüística i d’estils. Enguany no només s’ha suprimit la versió en valencià del ‘València en falles’ interpretada per Bajoqueta Rock i autoritzada pels propietaris legals i pel propi Vicente Ramírez, sinó que tota la música en valencià pareix vetada més enllà de l’himne faller», explica el regidor de Compromís Pere Fuset.
Una invisibilització que s’ha repetit en detalls més menuts però constants al llarg de totes les festes, com la no presentació pública del llibret de falles municipal que és en valencià o l’eliminació de la gala del lliurament de premis de foment del valencià durant les Falles, del qual s’han limitat a informar-ne als guanyadors.
Competència amb Vox
Per a Puchades, aquesta deriva castellanitzadora del PP de la ciutat de València, fins i tot més extrema que durant l’època de Rita Barberá –malgrat que ella era castellanoparlant- s’explicaria per la «competició del PP amb Vox per l’electorat més conservador i carpetovetònic de la ciutat». «Hi ha sectors molt conservadors i tradicionals que el PP tem que se’n vagen a Vox i intenten cuidar-lo amb gestos d’aquest tipus o el de posar-li Rita Barberá al Pont de les Flors», continua el regidor.
De fet, a la comunicació de les regidories gestionades per l’extrema dreta –com Parcs i Jardins, Sanitat, Albufera o Festes i Tradicions, així com els organismes autònoms associats, com València Activa– el valencià pràcticament hi ha desaparegut. Tant els missatges a les xarxes socials, les notes de premsa o altres tipus de comunicació són pràcticament 100% en valencià, excepte aquelles que passen pels serveis centrals municipals, que mantenen la pràctica –marcada per la llei- de fer-ho tot absolutament bilingüe. No hi ha hagut cap gest –almenys que s’haja sabut- per part del PP a Vox per tal que es mantinga dins la normativa vigent en matèria lingüística.
