La Dècada Ominosa fou el període de temps que comprén des de la fi del Trienni Liberal en 1823 fins a la mort de Ferran VII en 1833. Aquests deu anys van ser denominats així per diversos factors com ara el retorn a l’absolutisme, la decadència del sistema i la ineficàcia governamental. Fent un exercici d’història comparada podríem trobar coincidències entre aquesta dècada i l’actualitat valenciana sense massa esforç.
Aquest dilluns el president valencià va anunciar un acord vergonyós per a la societat valenciana, un acord que ha de veure més amb el mateix president que amb el poble valencià.
Aquest senyor s’ha assegurat un any més, de moment, de govern a canvi d’assumir el discurs polític d’una formació alguna cosa més que perillosa. És el principi del retorn d’unes polítiques que creiem desterrades d’aquest país. Uns supòsits carpetovetònics, ineficaços i perillosos, molt perillosos. Un altra vegada la ultradreta és introduïda de la mà de la dreta «moderada».
Així com Ferran VII va fer amb l’absolutisme, Carlos Mazón ha tornat a un sistema ineficaç i perillós, perquè negar el canvi climàtic és posar en perill a la població, construir en qualsevol lloc, per a treure rèdit els amics, i, per damunt de tot, negar que l’episodi del passat octubre pot tornar a passar, i això és molt perillós, això sí, per als altres, tot un despropòsit.
També assistirem a la decadència de la societat: retalls per tot arreu a societats culturals que defensen la llengua pròpia. Per cert, per a què tanta consulta de la llengua? En pocs dies ja hem vist que no els importa gens, perquè vostès sols creuen en una llengua: la castellana.
Assumim també el genocidi que els israelians han fet, i continuen fent, en Gaza. Deixarem de ser una comunitat d’acollida per als necessitats per a situar-nos ideològicament al costat de l’opressor. Potser Trump li ha promés un piset quan faça els apartaments turístics en la Franja, o un Tesla, perquè arribe a hora.
Assistim també a una retallada d’impostos als «grans» de València. Una altra vegada tornen els privilegis per als poderosos, ja que rebaixa l’impost de patrimoni, rebaixa l’impost d’actes jurídics i altres prebendes que sols afecten els que més tenen. En poc de temps descobrirem com ens afecta al poble, ja veurem les retallades en educació, sanitat o qualsevol altra cosa sense importància.
Assumeix el discurs xenòfob de la formació d’ultradreta en qüestió d’immigració. Els pobres migrats són els culpables de tots els mals de la societat europea, el capitalisme desbocat no, són ells, com si una persona que no coneix l’idioma, poc qualificada i sense recursos poguera competir amb qualsevol autòcton. Al mateix temps, ens ha deixat veure la classe de persona que és, negant la solidaritat a altres comunitats, per exemple Canàries, ofegada amb la qüestió migrant, quan fa pocs mesos ho demanava a boca plena. Bonica forma d’agrair l’ajuda rebuda.
Per descomptat, no anava a deixar diners en mans de les associacions de memòria, que si coneixem el passat, potser perdem vots. Una altra vegada el paredó més gran d’Espanya es quedarà sense subvencions, i els investigadors, forenses i, sobretot, les famílies, es quedaran sense recuperar els cossos. Total, si eren tots rojos. Sort que ens queda l’Ajuntament de Paterna, de moment.
Això sí, la formació d’ultradreta tindrà accés als diners de la reconstrucció, que per on passen, banyen.
I si parlem d’ineficàcia governamental, només cal recordar que el passat 29 d’octubre, de tot el País l’únic que no tenia informació suficient era el govern, ineficaç, inoperant i, el pitjor, inepte.
Si realment es preocupara pels ciutadans valencians, haguera acordat uns pressupostos necessaris per a la reconstrucció consensuats amb totes les formacions polítiques del Parlament, i després d’aprovar-los hauria convocat les eleccions que clama la societat.
És clar que a aquest home no l’importa el poble, sols està preocupat per la seua sort, igualet que Ferran VII fa 200 anys. No sé si judicialment tindrà conseqüències per a ell, els jutges diran. Políticament, estic segur que sí, i no ja perquè el faça fora l’esquerra, sinó perquè si parla com l’extrema dreta, es vist com l’extrema dreta i fa polítiques d’extrema dreta, per a què volem al Partit Popular? Potser beuen oli les pròximes eleccions. Per a fer-s’ho mirar.
Tots els esforços de Ferran VII van acabar amb la mort de l’absolutisme quan va desaparèixer ell, esperem que puguem comparar això també.
