La falsificació massiva de les altes va aplegar a donar casos que veïns de la Vall d’Uixó van denunciar que en cap moment havien autoritzat aquestes altes, i que afirmaven que les signatures per les quals es donaven d’alta a Cabanes, estaven falsificades.
Des d’aquell moment, el procés ha patit tot tipus de vicissituds. L’ajuntament es va personar en el cas i va destinar els recursos de tots els veïns a intentar dinamitar tot el procés. Es va oposar a què s’avançara en les proves demanades per l’acusació, i va demanar l’arxivament del cas perquè no volen investigar absolutament res. El paper d’obstaculitzar els advocats, pagats amb els diners de tots els veïns, han impedit en bona mesura concloure el cas.
Ara, després d’un nou intent del Jutjat d’Instrucció Número 3 de sobreseure el cas, a pesar de reconèixer l’existència de manipulació en el censos, l’Audiència Provincial de Castelló torna a deixar el cas obert, i demana una nova prova pericial a un funcionari de l’ajuntament
Segons l’auto núm. 80 /2013, l’Audiència, considera que ʺés possible la pràctica d’altres diligències de prova per a concloure la instrucció de la causa, i que la prova proposada per la part ara recurrent de realitzar una prova cal·ligràfica respecte de l’imputat en aquest procediment V.T.O no pot ser considerada innecessària i inútil, sent pertinent la seua pràcticaʺ.
Certament, s’ha produït la falsificació d’una signatura en un document oficial, es desconeix l’autor material de dita feta -si bé l’anterior Pascual Adsura va tenir una relació directa amb aquest document-, per la qual cosa per si no fos prou, és del tot necessari practicar totes aquelles proves que puguen aportar alguna dada per al seu esbrinament. V.T està imputat en el procediment i era la persona que realitzava la tramitació dels empadronaments a l’Ajuntament de Cabanes, la qual cosa va passar per les seues mans dit document.
En la seua declaració, realitzada al foli número 779 diu que reconeix els documents i diu que reconeix la seua lletra, que emplenava el formulari, que ho signava el sol·licitant i si ho feia per un tercer havia de venir el tercer a signar.
Posteriorment i en el foli número 918 diu que no sempre se signava en la seua presència, i que a voltes es portaven els impresos per a signar el sol·licitant.
Per tant, partint de la base que aquesta documentació passava pel citat empleat públic, com s’ha dit, és oportú i pertinent practicar la prova proposta, que podria buidar si escau qualsevol dubte existent sobre l’autor material.
