Una de les claus d’aquestes eleccions locals i valencianes serà la decisió que prenguen els exvotants de Ciutadans. El partit taronja va aconseguir 336.000 vots a les municipals de fa quatre anys i 466.000 a Les Corts, i es va situar en ambdós comicis com a tercera força. La seua desaparició del panorama polític, que es va començar a fer evident a les eleccions espanyoles de novembre del 2019, ha activat els partits majoritaris –PSPV i PP– a l’hora d’intentar atraure aquesta suculenta bossa de votants.
Sens dubte, tot i els intents del president Ximo Puig a l’hora d’atraure aquest sector, tot fa pensar que el PP s’emportarà la majoria dels exvotants de Ciutadans. Carlos Mazón, president de la Diputació d’Alacant i candidat del PP a la presidència de la Generalitat, ha fet diversos moviments perquè antics militants i dirigents de Ciutadans s’integren en el PP. És el cas de l’exsíndica Ruth Merino, fitxada per l’equip del candidat del PP; de Rocío Gil, exregidora taronja a València incorporada a la llista de María José Catalá com a número dos; o d’alcaldables de localitats destacades que enguany lideraran llistes del PP després d’haver encapçalat les de Cs ara fa quatre anys. Entre aquests es troben els candidats a Elda (Vinalopó Mitjà), Sant Vicent del Raspeig (l’Alacantí), Sant Joan d’Alacant (l’Alacantí), l’Alfàs del Pi (Marina Baixa) o Granja de Rocamora (Baix Segura).
Però, i Alacant? La segona ciutat més poblada del País Valencià ha sigut un dels municipis en què Ciutadans ha tingut més poder. Enguany ha governat en minoria amb el PP desenvolupant regidories destacades com ara Turisme, Urbanisme o Cultura. Dels cinc regidors que han exercit tasques de govern a Alacant només Adrián Santos, d’Urbanisme, repetirà en la llista del partit taronja liderant-la com a alcaldable. Cal recordar que la força de Cs a Alacant va ser ben evident, especialment a les eleccions estatals: el 28 d’abril de 2019 Cs va traure 3.500 vots més que el PP.
I sorprenentment, la llista local del candidat del PP, Luis Barcala, que aspira a retindre l’alcaldia, no incorpora cap nom procedent d’aquest partit, contràriament al treball que ha fet Mazón en aquest sentit, especialment a les comarques del sud.
Barcala, això sí, ha insistit en els seus mítings en fer una crida al «vot útil», deixant anar que Cs no traurà cap regidor –així ho vaticinen les enquestes– i intentant que el PP concentre totes les paperetes dels electors de centredreta. L’alcalde d’Alacant ha elaborat una llista amb persones sense experiència en la política i que en alguns casos tampoc no disposen de trajectòria militant en el PP, però no ha fet cas dels càrrecs de Cs amb què ha governat els últims anys amb una comoditat ben destacada.
Entre aquests noms destaca el de la vicealcaldessa Mari Carmen Sánchez, regidora de Turisme els últims quatre anys, que no ha tingut mai cap retret i ha representat cap obstacle en la tasca de Barcala com a primer edil. En canvi, dos assessors seus, Pablo Rodríguez i Miguel Ángel Sánchez, es van deixar veure en un acte recent de Barcala en què va presentar públicament la que previsiblement serà regidora del ram si el PP es manté a l’alcaldia: la periodista Ana Poquet.
El 28 de maig es posarà de manifest quina estratègia és més efectiva per al PP: la d’absorbir vot de Cs incorporant dirigents del partit o intentar fer-ho sense la necessitat de fitxar persones destacades de la formació taronja.
