Després que Vox trencara –amb arguments bastant esperpèntics i amb una decisió unilateral presa des de Madrid–amb el govern valencià la setmana passada assenyalant la immigració com a motiu de conflicte amb el PP, ara Carlos Mazón no ha volgut perdre l’oportunitat de continuar competint amb Vox, malgrat tindre l’oportunitat perfecta per fer tot just el contrari.
El president valencià, en una entrevista a la Cadena SER, no s’ha despentinat quan ha dit que l’arribada de migrants i el repartiment dels menors no acompanyats al País Valencià és fins i tot més important que el finançament autonòmic.
Davant aquesta frivolitat tan absurda i irresponsable, només cal exposar un seguit de dades per a rebatre el president valencià, més preocupat per satisfer les pulsions racistes d’un electorat que no és ben bé el seu –cal pensar que els més obsessionats amb la falsa invasió migratòria estan més a prop de Vox– que per defensar els interessos dels valencians.
Per descomptat, l’arribada d’unes desenes de menors no acompanyats al País Valencià no és un problema, i encara ho és menys si es compara amb una qüestió de la magnitud del finançament autonòmic que sí que afecta directament als més de cinc milions d’habitants. El País Valencià és el territori pitjor finançat de l’Estat –tot i que ara Múrcia competeix per aquesta posició– i l’únic que contribueix a la caixa comuna sent un territori pobre –amb una renda inferior a la mitjana estatal– com si fora ric. Els 1.782 milions d’euros demanats per la consellera d’Hisenda, Ruth Merino, per a compensar l’infrafinançament, no són una xifra menor i, per descomptat, no és comparable a la inversió que pot requerir l’arribada de menors migrants. Aquest dèficit repercuteix en els serveis públics que garanteixen l’estat del benestar, tal com són la sanitat, l’educació, les ajudes a la dependència, el transport públic, la connectivitat o l’atenció als nouvinguts necessitats que tant preocupa el president valencià. Només cal comparar què reben els valencians i què reben els ciutadans d’altres territoris de l’Estat espanyol per adonar-nos de l’abast d’un problema que ara Mazón, amb la por del què diran, ha menystingut per menysprear, de passada, el conjunt dels valencians.
S’ha dit moltes vegades, però cal tornar a dir-ho. Si més no, perquè el president Mazón se n’adone i, sobretot, perquè les seues mentides siguen rebatudes una vegada més i perquè els valencians tinguen clar que allò que els perjudica no és un fenomen global com el de les migracions, sinó un problema singular com el de l’espoli fiscal continuat i propiciat des de l’Estat espanyol de manera perpetuada, independentment de qui governe tant a Moncloa com al Palau de la Generalitat Valenciana.
