Qui fora l’alcalde republicà d’Asp (Vinalopó Mitjà) durant la Guerra Civil, Pascual Cánovas Martínez, ha sigut identificat a través de les proves d’ADN realitzades després que les seues restes foren trobades l’any 2021 al Cementeri d’Alacant.
Nascut l’any 1892 a la mateixa localitat d’Asp, Pascual Cánovas era espardenyer de professió, tot i que també va treballar com a obrer i com a operari de ceràmica. Compromès amb la causa sindical, va assistir al congrés de fundació de la Federació d’Obrers Espardenyers l’any 1913. Segons consta, des del 1933 era afiliat al PSOE –on va coincidir amb el seu amic Miquel Villalta, de la localitat veïna de Monòver, qui va ser diputat al Congrés i també afusellat pel franquisme– i al sindicat UGT.
Segons consta en les dades recollides i difoses, durant la Guerra Civil Pascual Cánovas va ser president de la Comissió d’Abastos i cap de Milícies del Front Popular. Regidor d’Asp des de març de 1937, al juliol d’aquell mateix any seria nomenat alcalde. Tres dies després que accedira al càrrec es va desenvolupar la causa que va servir al franquisme com a justificació del seu assassinat.
El linxament dels Calpena
Cánovas, com altres veïns d’Asp, van ser afusellats el 26 de juny de 1941 a les tàpies de la caserna de Rabassa, a Alacant, per després traslladar els cossos a una fossa del cementeri de la ciutat. El motiu d’aquell assassinat va ser una venjança militar pel linxament i assassinat de dues persones al juliol de 1937 a la mateixa localitat d’Asp.
José Ramón García Gandía, historiador d’Asp i professor a la Universitat d’Alacant, relata que Cánovas portava només tres dies com a alcalde quan es van produir els fets. «Ell va intentar protegir els Calpena, va demanar ajuda telefònica al governador civil perquè enviara reforços i en garantira la seguretat. Els Calpena eren patrons de fàbriques d’espardenyes, uns coneguts cacics del poble que havien tingut diversos conflictes amb molta gent. El governador civil es va comprometre amb l’enviament de reforços, però aquests van arribar després que els Calpena hagueren mort assassinats».
Els Calpena eren Luis Calpena Pastor i Ramón Calpena Cañizares, pare i fill, industrials espardenyers amb càrrecs polítics durant la dictadura anterior de Miguel Primo de Rivera. Vora trenta persones, una autèntica multitud, els van linxar, si bé l’historiador citat indica que «tot apunta que els qui els van matar van acabar fugint del poble». Aquells fets es van produir el dilluns 7 de juliol de 1937, i Pascual Cánovas havia sigut nomenat alcalde el dia 4, el divendres anterior.
La pregunta és perquè si l’alcalde va intentar protegir els Calpena el franquisme va acabar executant-lo. Segons José Ramón García Gandía, «quan acaba la guerra hi va haver tota mena de denúncies contra diferents persones en relació amb el linxament i el règim va afusellar a qui volia sota criteris polítics, sense tindre en compte els fets en si. El Consell de Guerra va ser una farsa, no va tindre cap mena de garantia, van afusellar líders sindicals i polítics pel que representaven i res més». Això es comprova, indica l’historiador, si es compara la instrucció de la causa i la sentència, que «no tenen res a veure». A més, apunta el mateix acadèmic, la cridada telefònica que l’alcalde va fer al governador civil per protegir els Calpena està documentada per ell mateix, atès que ha sigut identificada en el registre.
El calvari fins l’afusellament
Abans de ser afusellat el 26 de juny de 1941, Pascual Cánovas va ser detingut el 29 de març de 1939, tot just quan les tropes franquistes van ocupar la zona –la ciutat d’Alacant va caure a l’endemà de la data esmentada. L’alcalde ingressar al camp de concentració de Monòver al desembre d’aquell any, al juny del següent va anar a parar a la presó de Novelda –ambdues localitats s’ubiquen, com Asp, al Vinalopó Mitjà– i més tard seria traslladat a la presó provincial del Reformatori d’Adults d’Alacant, concretament al febrer del 1941. Dos mesos després se celebraria el Consell de Guerra que el va condemnar a mort per adhesió a la rebel·lió i seria executat al juny a les tàpies de la caserna de Rabassa per més tard traslladar el seu cos al Cementeri d’Alacant. El 2021 van ser exhumades les fosses 20 i 36, on van ser trobades les seues restes i les d’altres veïns d’Asp afusellats el mateix dia.
José Ramón García Gandía, qui més ha pogut documentar aquest cas –és l’autor del llibre La represión en Aspe (1936-1945), la causa Calpena, editat per les Publicacions de la Universitat d’Alacant–, explica que en el seu dia va poder parlar amb el fill de l’alcalde, qui li va relatar com va trobar el seu cos després d’haver acudit a la presó provincial a proporcionar-li roba i menjar. «Sense haver sigut avisats, van arribar allà i van saber que se l’havien emportat a Rabassa. I quan hi van arribar els van enviar al cementeri», fent en total un recorregut de huit quilòmetres caminant. Allà van trobar el pare dins la fossa, el van traure i el van introduir en un taüt de fusta per tornar-lo a dins del lloc on l’havien identificat i acomiadar-se d’ell per sempre.
