A principis de juliol va tindre lloc un nou enfrontament al si del PSPV d’Alacant. El partit es troba dividit en dues parts des que va començar la legislatura, amb l’exconsellera Ana Barceló –portaveu socialista al consistori– i els regidors municipals en un bàndol i a l’agrupació del partit, allò que en terminologia política se sol denominar «l’aparell» –dominat per l’històric Ángel Franco–, per l’altre.
No va ser el primer xoc entre les dues parts ni tampoc és la primera vegada que s’evidencia una distància insalvable entre Franco i els regidors locals. De fet, durant la legislatura passada el portaveu socialista a l’Ajuntament, Francesc Sanguino, va ser rellevat del seu càrrec després d’una guerra interna que es va perpetuar durant mesos, mentre que en la legislatura entre 2011 i 2015 la meitat dels regidors es van enfrontar decididament a Franco, que va aconseguir guanyar la batalla. El resultat és que des que Franco controla el partit a nivell intern el PSOE mai no ha repetit cap candidat a l’alcaldia a les eleccions municipals.
L’últim episodi
L’últim capítol d’aquesta batalla es va fer visible quan Ana Barceló va emetre un comunicat carregant contra Miguel Millana per les seues «declaracions desafortunades i comportament impropi». Millana, secretari general de l’Agrupació del PSPV d’Alacant i pròxim a Franco, qui va titllar en declaracions al diari Información l’actitud de Barceló com «de baixa estofa».
Les discrepàncies procedeixen d’una executiva local del partit en què l’agrupació local pretenia plantejar el disseny de l’estratègia de cara a les eleccions municipals del 2027, intenció que la part pròxima a Barceló va interpretar com un intent de marginar l’exconsellera, ja que des de l’agrupació municipal pretenen que no repetisca com a candidata a l’alcaldia.
La resposta de Barceló a la proposta, segons Millana, no va ser l’adequada. El secretari de l’agrupació, a més, nega aquest intent i assegura que la proposta era formar un grup de treball integrat per càrrecs públics –diputats, senadors, també regidors– per a establir i formalitzar contactes amb les associacions de la ciutat. «La intenció era establir una estratègia conjunta de treball, no hi havia cap complicació», assegura a aquest diari.
En canvi, la tensió va arribar al punt que Barceló va demanar públicament la dimissió de Millana i va criticar el «pensament únic» que, segons el seu criteri, vol imposar l’agrupació. No era la primera disputa en aquest sentit en l’últim any, des que Barceló va ser candidata a l’alcaldia amb el PSPV, quedant molt lluny dels 14 regidors del PP –el seu partit en va obtindre huit.
Crítiques
Acusacions a banda, el cert és que la guerra interna al PSPV es perpetua, tal com acostuma a passar cada legislatura. Carmen Sánchez Brufal, que va ser regidora socialista a l’Ajuntament d’Alacant entre 2007 i 2011 i actualment impulsa la plataforma ciutadana Unir Alacant, explica que amb les disputes internes del partit amb Ángel Franco com a principal protagonista «és difícil trobar en el moviment ciutadà persones del PSOE compromeses amb l’activisme i que es mantinguen en el temps, ja que la dinàmica consolidada fa dècades des de la direcció d’aquest partit és la d’acabar amb els lideratges, no la de cuidar-los. I el que genera més inquietud des de les organitzacions ciutadanes», segons l’exregidora, «és que mai no estàs segur dels interessos que defensen ni a qui defensen quan prenen decisions polítiques, moltes vegades contradictòries».
D’altra banda, l’esmentat Francesc Sanguino, portaveu durant l’anterior legislatura i rellevat precisament per Miguel Millana després d’haver-se enfrontat amb l’agrupació local, explica que «el problema és que la rutina de Franco no ha sigut la de forjar una majoria, sinó que prioritza l’intent de fer dels militants persones fidels al seu cabdillisme que molts hem denunciat perquè som i volem ser, precisament, un partit democràtic que no pot abandonar l’essència del debat si de veritat volem representar la societat».
Malgrat aquestes crítiques i la situació actual, la direcció actual del PSPV va atorgar en la seua renovació arran de la tria de Diana Morant com a secretària general un paper protagonista a Franco, cedint-li la secretaria de Mobilització. Una decisió criticada per la premsa alacantina, que acusa Morant de «no conèixer el territori que trepitja» –així es va expressar Juan Ramón Gil, principal articulista del diari Información– però que reforça el poder de qui dirigeix el PSPV alacantí a l’ombra des d’inicis dels anys noranta.
Mentrestant, la guerra es perpetua i des de l’Agrupació local del partit se senten molests amb Barceló, a qui acusen de no voler col·laborar amb el conjunt de la formació a l’hora de desplegar una estratègia conjunta entre tots els actors.
