Ser de dretes no hauria de ser sinònim de ser un ignorant. Però desgraciadament, el president Carlos Mazón no contribueix a confirmar-ho.
Per sort, el centenari del naixement del poeta més emblemàtic del País Valencià, Vicent Andrés Estellés, no ha passat ni de bon tros desapercebut. La societat civil s’ha encarregat de reivindicar-lo com cal al llarg d’aquest 2024 i ho continuarà fent fins que acabe l’any i també posteriorment, tal com està passant des que l’autor ens va deixar l’any 1993. Alguns polítics, a través d’algunes administracions i diversos municipis valencians, també han contribuït a fer més digne aquest centenari.
Però, i la Generalitat Valenciana? En pro del consens, tal com deia el president Mazón, el PP va rebutjar, pressionat per Vox, que la màxima institució valenciana declarara l’Any Estellés. Ara, quan Vox ha eixit de l’executiu adduint arguments racistes i xenòfobs i el PP s’ha quedat governant a soles, tampoc no ha aprofitat l’oportunitat per a corregir aquest despropòsit.
Lluny de rectificar, ni el president Mazón ni el conseller de Cultura (?), José Antonio Rovira, ni tan sols han tingut la decència de fer un comunicat, una declaració, o un simple missatge en xarxes recordant Vicent Andrés Estellés. Ni tan sols això.
En el seu moment, quan Toni Pérez, president de la Diputació d’Alacant, també del PP, sí que va proclamar l’Any Estellés a la institució provincial, i va justificar-se davant l’hostilitat de Vox explicant que l’obra del poeta de Burjassot va molt més enllà dels tòpics adjudicats pels feixistes. Aquests arguments tampoc no han animat ni el president Mazón ni el conseller Rovira, que han protagonitzat un silenci bastant simptomàtic de la seua nul·la preocupació per la cultura del país.
Ara, imaginem que davant una efemèride similar un president de la Generalitat Valenciana s’haguera negat a homenatjar autors com Francisco Brines o Miguel Hernández pel fet d’escriure en castellà. O que hagueren menyspreat figures com la de Santiago Grisolía per no haver-se identificat amb l’esquerra del país. El president Mazón ha fet això amb el poeta valencià més emblemàtic pel fet de no escriure en castellà i pel fet de no ser dels seus. Si Estellés ha passat a la història per la seua grandesa, el president Mazón ho farà per tot el contrari.
