La Generalitat Valenciana ha recorregut davant el Tribunal Suprem (TS) la sentència del Tribunal Superior de Justícia valencià (TSJ) que anul·la el Pla Especial de la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del Port de València.
La Sala contenciosa administrativa del TSJ va estimar el recurs presentat per l’associació de veïns de la Punta La Unificadora i va anul·lar la resolució de la Conselleria de Vertebració del Territori del 17 de desembre del 2018 que disposava aprovar definitivament el Pla Especial de la ZAL.
El TSJ va fonamentar l’anul·lació, coneguda el passat mes d’abril, perquè «el sòl de l’àmbit de la ZAL va passar a tindre la classificació de sòl no urbanitzable que li atorgava el pla general del municipi» com a resultat de «la nul·litat dels plans anteriors», i va estimar que l’Avaluació Ambiental Estratègica (EAE) no va haver de realitzar-se per procediment simplificat.
En el recurs que va donar pas a l’anul·lació, l’associació de veïns La Punta La Unificadora va al·legar, entre altres aspectes, la invalidesa del pla per no haver-se tramitat per part de la Generalitat en EAE ordinària sinó simplificada; que l’EAE era incorrecta per no comparar l’estat del terreny en 1999 amb el que resultarà de l’aplicació del pla; «incorrecció greu» de l’informe de viabilitat econòmica i que el pla infringia la disposició transitòria setena de la Llei de Costes.
La Generalitat ha presentat recurs de cassació en estimar «necessari un pronunciament» del TS «per a determinar si quan es realitza una avaluació ambiental pel procediment simplificat per considerar que és vàlida i suficient, perquè els informes ambientals conclouen que no té efectes significatius per al medi ambient, pot equipar-se a l’absència total d’avaluació ambiental en cas que es considere que hauria d’haver-se acudit a l’ordinària», tal com han explicat des de la Conselleria de Política Territorial, dirigida per la socialista Rebeca Torró.
Igualment, han assenyalat que el recurs es presenta després que l’Advocacia de la Generalitat haja determinat «un interés cassacional clar a la sentència, que reclamava declarar nul el Pla Especial de la Zona d’Activitats Logístiques del Port de València».
Així, l’administració valenciana ha considerat que, «d’acord amb la legalitat, ha de fer el que correspon a nivell administratiu», i sosté que «davant un interés cassacional en un procés jurídic» no pot «mirar cap a un altre costat».
La Generalitat també estima necessari «el pronunciament que aclarisca si correspon l’avaluació ordinària o simplificada en les modificacions menors de planejament» i sobre «què ha d’entendre’s com una modificació menor». «La superfície del Pla Especial de la ZAL respecte de tots els àmbits és inferior a l’1%. El recurs de cassació pretén que s’aclarisca si el valor superfície s’ha de considerar de manera aïllada o per relació a tot l’entorn que ha de regular», ha agregat l’administració autonòmica.
Així mateix, sosté que «en el cas de la ZAL el sòl ja està urbanitzat», i planteja en el seu recurs que, «degut a que les avaluacions ambientals estratègiques tenen una vocació preventiva, acudir a una avaluació ambiental ordinària té sentit només quan el sòl no està transformat». D’aquesta manera, apunta que «la situació real del sòl de la ZAL és que està completament urbanitzat».
Des de la Conselleria de Política Territorial han ressaltat, això no obstant, que la Generalitat no vol «el model de la ZAL plantejat originàriament», i han exposat que se seguirà «treballant amb totes les ferramentes per a buscar consensos» en favor «d’una solució que combine protecció del medi ambient i creixement econòmic».
«Independentment del que jurídicament li correspon fer a l’administració valenciana, a la Generalitat tenim clar que no volem el model de la ZAL plantejat originàriament. Aquesta no és la ZAL que haguera plantejat l’administració valenciana», han argumentat.
«Per això, en el punt en el qual ens trobem seguirem treballant amb totes les eines possibles per a buscar consensos amb l’Ajuntament de València i els veïns de la zona per a integrar la ZAL a la ciutat de València» i aconseguir «una solució que combine protecció del medi ambient i creixement econòmic», han precisat.
Política Territorial ha assegurat que, «en aquest sentit, ja s’han plantejat solucions per part de l’àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de València perquè es recupere part de la ZAL» amb la finalitat de «convertir-la en una zona verda que unisca riu i Albufera» i que «pot servir com a punt de partida per a avançar en un desenvolupament sostenible de la zona».
